Unitat davant Rússia
Els Vint-i-set arriben a un acord per reduir voluntàriament un 15% el consum de gas fins al març del 2023
El text manté la porta oberta a fer obligatòria la rebaixa, però preveu excepcions per a alguns països com ara l’Estat espanyol
La Unió Europea continua resistint als intents de desestabilització per part del president rus, Vladímir Putin. Just l’endemà que la russa Gazprom anunciés una reducció del flux de gas a través del gasoducte Nord Stream 1 –que connecta Rússia amb Alemanya–, el club dels Vint-i-set va arribar ahir a un acord sense precedents en matèria energètica. Després d’uns dies intensos de debat, els estats de la UE van pactar reduir voluntàriament un 15% el consum de gas fins al març del 2023.
“La negociació no ha estat fàcil, però hem demostrat que arribar a un acord no era una missió impossible”, va subratllar el ministre d’Indústria de la República Txeca i portaveu del Consell de la UE, Jozef Síkela, després de la cimera. “Tothom entén que el sacrifici és necessari [...] i enviem un fort senyal a Putin, que ha fracassat en l’intent de dividir la UE”, va afegir.
La proposta, que va ser aprovada de forma pràcticament unànime –l’única excepció va ser Hongria–, pretén evitar que els estats hagin de prendre mesures dràstiques en el subministrament durant la tardor i l’hivern, quan el consum energètic augmenta. La rebaixa serà voluntària, però el text manté la porta oberta a fer-la obligatòria si la demanda de gas es dispara o si les reserves són insuficients. No obstant això, el document preveu excepcions per a alguns països, que no es veurien obligats a complir amb la xifra pactada del 15% per així evitar “disrupcions econòmiques”.
Alguns dels països que no hauran de complir amb aquesta rebaixa encara que es decreti l’alarma en l’àmbit comunitari seran illes com Irlanda, Malta o Xipre. L’argument és que, com que no estan connectats amb altres estats membres a través de gasoductes, els és impossible reenviar l’energia que estalvien. També entren a la llista els països bàltics, que tenen un grau de dependència energètica de Rússia molt per sobre de la mitjana europea, i els estats que assoleixin uns nivells de reserves superiors al 80%.
En aquest sentit, l’Estat espanyol també ha fet valer la seva condició de país regasificador i exportador de gas perquè se li apliqui una reducció més laxa. Segons va detallar la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, l’Estat reduirà el seu consum fins a un 8% en cas que es decreti l’emergència al conjunt de la Unió Europea.
La tercera vicepresidenta del govern espanyol va valorar molt positivament l’acord i va recordar que l’Estat està disposat a actuar de forma solidària amb la resta. “Hem demostrat que la política energètica té recorregut per trobar espais de més cooperació”, va subratllar.
LES FRASES
Pròrroga de les sancions
La Unió Europea va anunciar ahir que prorrogava sis mesos més les sancions imposades a Rússia arran de la guerra d’Ucraïna. A través d’un comunicat, el Consell de la Unió Europea va detallar que les mesures continuaran vigents almenys fins al pròxim 31 de gener del 2023, moment en què es tornarà a estudiar si s’allarguen novament. Les sancions de la UE al Kremlin es van introduir per primera vegada l’any 2014, després que l’exèrcit rus envaís la península de Crimea i posteriorment annexionés el territori a la Federació Russa, i es van ampliar el febrer del 2022, coincidint amb l’esclat del conflicte armat a tot el país. Entre les més destacades, hi ha la prohibició de les importacions de carbó i l’embargament del 90% de les importacions de petroli rus. També són rellevants les restriccions imposades a certs bancs –entre altres Sberbank, el més important del país– i la congelació d’actius d’empreses i oligarques, així com un veto a la comercialització de productes tecnològics, d’armament, matèries primeres com el ferro o l’acer i articles de luxe com ara or, joies i automòbils d’alta gamma.
