Gairebé cinc anys després dels atemptats de l’agost del 2017, de les 350 víctimes reconegudes en la sentència encara n’hi ha 250 que ningú sap on són. Són les grans oblidades perquè ningú s’ha posat en contacte amb elles per comunicar-los que tenen dret a una indemnització. El desemparament en què es troben aquestes persones va tornar a ser denunciat ahir per la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (Uavat), que critica durament el paper de les administracions en aquest tema, exigeix l’aprovació de la llei catalana contra el terrorisme, una llei que ja tenen moltes altres comunitats, i confia que, després de moltes promeses, finalment la Generalitat creï l’oficina d’atenció a les víctimes de terrorisme.

La Uavat coneix la identitat de les 74 víctimes que va representar a través de l’Associació 11-M, també la de 35 més que es van presentar a la causa a través d’acusacions particulars. Però el gran gruix han caigut en l’oblit. “És difícil trobar-les perquè moltes ni ho saben, que hi són”, va afirmar ahir la presidenta de la Uavat, Sara Bosch, que lamenta que el 99,9% de les víctimes “pateixen una desatenció”; l’atenció “ha de venir de l’administració i no hi és”.

La Uavat va mostrar ahir la seva indignació per la poca “sensibilitat” que estan mostrant tant la fiscalia com el Ministeri de l’Interior. “No estan a l’altura. Quan trobem algú el primer que ens diuen és que som els primers que els truquem”, lamenta Bosch.

Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de l’entitat Uavat, posa alguns exemples concrets, com ara el cas d’un nen francès de 20 mesos amb fractura de fèmur i contusió hepàtica, o el d’una dona de 67 anys amb fractura de pelvis. “Com pot ser que ningú s’hagi preocupat d’ells, de saber com estan?”, es pregunta Manrique, que considera que el jutge de l’Audiencia Nacional, Félix Alfonso Guevara, “va quedar curt quan va dir que les víctimes han estat les grans oblidades”.