La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va tornar a augmentar ahir els tipus d’interès un 0,75% en la seva agressiva lluita per frenar una inflació desbocada. La decisió arriba un mes després que apugés els tipus en el mateix percentatge. Aquesta és la primera vegada en la història moderna del banc central nord-americà que la Fed eleva dues vegades consecutives els tipus un tres quarts de punt percentual, una decisió que mesos enrere semblava del tot improbable.

D’aquesta manera, el consell de govern de la Fed, presidit per Jerome Powell, executa el quart augment de tipus d’aquest any en un intent de contenir una inflació que està a nivells de fa 40 anys, després del 0,25% del març passat –en el que va suposar un canvi de tendència després de quatre anys i la fi de l’anomenat diner gratuït–, el 0,50% del maig i el 0,75% del juny. Amb aquest nou increment, el tipus d’interès oficial de l’economia més gran del món passa a situar-se en una forquilla d’entre el 2,25% i el 2,5%.

En un comunicat oficial emès després de la reunió de dos dies, la junta de governadors de la Reserva Federal dels Estats Units va reiterar que espera dur a terme més increments dels tipus en el futur.

Aquests augments del 0,75% del tipus d’interès oficial no es veien des del 1994, quan, sota la direcció de l’històric Alan Greenspan, el banc central nord-americà va portar a terme una sèrie d’increments dels tipus amb la finalitat d’intentar frenar també una inflació desbocada.

Aleshores, la taxa d’augment dels preus del consum era del 2,7%, mentre que aquest mes de juny es va situar en el 9,1%, un nivell que no es veia des de feia quaranta anys. “El comitè està fermament compromès amb l’objectiu de tornar la inflació al 2%, va indicar la Fed, sempre mantenint “nivells d’ocupació màxims”. En aquest sentit, la Fed afirma que els indicadors recents de despesa i producció “s’han suavitzat”, per bé que la creació d’ocupació ha estat “robusta” i la taxa d’atur es manté “baixa”. L’entitat liderada per Powell reconeix que la inflació “es manté elevada”, reflectint els balanços de l’oferta i la demanda relatius a la pandèmia, els preus més alts de l’energia i els aliments i les pressions dels preus de l’estranger. La Fed també subratlla que la invasió russa d’Ucraïna està causant unes grans dificultats des del punt de vista humà i econòmic, i que alhora crea una pressió més forta sobre la inflació i afecta l’activitat econòmica global.

La decisió de la Fed arriba gairebé una setmana després que el Banc Central Europeu (BCE) decidís també prémer l’accelerador per fer front a la inflació, que continua desbocada a la zona euro, i apugés els tipus un 0,5%, el doble del que havia avançat que faria en la reunió de juny. La Fed, però li portava avantatge i de fet des d’alguns sectors es reclamava que el regulador europeus seguís les passes del banc central nord-americà i adoptés una política monetària igual d’agressiva, després que la caiguda de l’euro fins assolir momentàniament la paritat amb el dòlar.

El nou increment dels tipus acordat per la Fed impactarà en milions d’empreses i llars nord-americanes, en apujar el cost de les hipoteques i els préstecs, així com les targetes de crèdit, amb l’objectiu de forçar una desacceleració de l’economia.