El Tribunal de Comptes (TdC) espanyol ha detectat només “deficiències excepcionals” en els contractes d’emergència per la crisi sanitària de la covid subscrits en 2020 per una desena de ministeris, entre ells, Afers exteriors, Defensa, Interior, Educació o Justícia.

En l’informe de fiscalització dels contractes d’emergència signats pels ministeris de l’àrea polític-administrativa de l’Estat i els seus organismes autònoms, per valor de 64,2 milions d’euros, es destaca que els gestors públics es van veure obligats a adquirir productes higienicosanitaris en una situació molt difícil.

Productes que escassejaven en el mercat, la qual cosa va motivar que, davant la necessitat imperiosa de garantir el servei, haguessin d’acceptar preus amb cap o molt poca possibilitat real de negociació i contractar amb proveïdors que també s’enfrontaven a dificultats logístiques en un mercat sense referències conegudes.

Malgrat aquesta situació, el Tribunal de Comptes considera que en aquests contractes s’han detectat únicament una sèrie de “deficiències excepcionals” en l’adjudicació i en les actuacions prèvies.

En particular, algun organisme ha canalitzat indegudament el recurs a aquesta mena de procediment mitjançant una única declaració d’emergència de caràcter genèric privant d’individualitat a cadascun dels acords contractuals tramitats.

També es constaten alguns incompliments de la necessària comunicació tant al Consell de Ministres com a la Intervenció Delegada, que constitueixen la base de les escasses formalitats que la Llei de Contractes exigeix en aquesta mena de tramitació.

De fet, quan es fa servir la tramitació d’emergència, la norma eximeix de l’obligació de formar un expedient de contractació i permet contractar verbalment, havent-se apreciat que el 24% de les contractacions no es van documentar per escrit.

Davant les dificultats existents i la immediatesa que exigien les circumstàncies, l’informe valora que els òrgans de contractació comprovessin de manera fefaent i hagin deixat constància documental d’aquests extrems en el 32% de les contractacions examinades.

Assenyala a més com a bona pràctica l’exploració de mercat que es va fer per a l’adjudicació a l’opció econòmicament més avantatjosa, tot i que el context de pandèmia limitava la possibilitat de negociació dels subministraments, obres i serveis.

Globalment, afegeix l’informe, l’execució dels contractes va ser adequada, excepte en tres casos, en els quals no va ser possible realitzar determinades verificacions a causa d’una insuficient remissió de documentació.

En el capítol de recomanacions, el Tribunal de Comptes aconsella deixar constància de manera individual en cada contracte els motius que justifiquen el recurs a la tramitació d’emergència i demana que es formalitzi per escrit el contracte tramitat d’emergència.

També se suggereix als òrgans de contractació que, en situacions d’emergència que afectin diferents unitats, serveis, organismes i entitats d’ells dependents, procurin l’adquisició centralitzada de productes de similars característiques, evitant la dispersió de la demanda i, amb això, facilitant l’obtenció de millors preus.

Finalment, es recomana que, exceptuant els casos extrems en què l’emergència fos tal que la finalitat del contracte pogués veure’s compromesa, se sol·licitin ofertes de diferents licitadors i es procuri negociar els termes del contracte.

En un anterior informe aprovat el mes de maig passat, el Tribunal de Comptes també va detectar diverses “incidències d’execució” en 11 contractes d’emergència per al subministrament al Ministeri de Sanitat de màscares i material sanitari al començament de la pandèmia per valor de 551 milions d’euros.