Des que es va anunciar que hi haurà eleccions anticipades el proper 25 de setembre, la vida política italiana ha esdevingut encara més entretinguda que de costum. La llei electoral, pensada per preservar el bipartidisme, propicia que els partits –nombrosos i canviants– pactin entre ells i es presentin en grans coalicions per tal de no quedar exclosos. Així ha començat una cursa contra rellotge per veure qui es deixa festejar, amb resultats que inclouen acusacions de traïció i aliances estrambòtiques.

L’espai que treu més fum és el de la dreta. La decisió de Silvio Berlusconi de retirar el suport a Mario Draghi a última hora i sense avisar, fent caure el govern, va irritar molts membres de Força Itàlia. Alguns d’històrics, com Renato Brunetta, Mara Carfagna i Maria Stella Gelmini, exministres de pes de governs de Berlusconi –i molt criticats al seu moment pels demòcrates–, que han deixat el partit en desacord amb la decisió de fer caure el govern. Es dona el cas que tots tres són ministres de l’executiu de Draghi.

El cert és que com a fidels berlusconians que havien estat fins ara, tots tres van defensar l’ex Cavaliere en les situacions més espinoses, com per exemple en el cas Ruby, la menor que participava a les festes sexuals de l’aleshores primer ministre. Per fer memòria: una nit de maig del 2010, el premier Berlusconi va trucar a la policia per dir al funcionari que tenia en custòdia la jove de 17 anys –retinguda per una acusació de furt– que la deixessin anar, que la recolliria una persona del seu partit perquè era la neboda del president egipci Hosni Mubarak. No ho era, és clar. També va assegurar que li havia donat diners, sí, però “perquè no es prostituís”. Els tres exponents de Força Itàlia que no han pogut tolerar èticament la caiguda del govern de Draghi havien defensat, sencer, aquest relat.

Gelmini i Carfagna ja han fitxat per Acció, el nou partit de Carlo Calenda, dirigent d’empresa que va ser ministre de Desenvolupament Econòmic d’Enrico Letta i de Matteo Renzi –amb qui es disputen electorat: el florentí també té un partit de centredreta–. Brunetta s’ho rumia mentre observa com des de la seva antiga formació se’ls titlla de traïdors.

Per acabar de quadrar el cercle, el Partit Demòcrata (PD) valora presentar-se amb Acció i, per tant, amb tots els berlusconians que busquen casa nova. El PD, a anys llum de la coalició de la dreta i l’extrema dreta –l’un voreja el 23%, mentre que l’altra s’apropa al 48% en les enquestes–, busca formar-ne una, de coalició. La suma de l’Esquerra i els Verds només arriba al 3%. Letta, per tant, festeja el centredreta i els escindits de Berlusconi, i també els escindits del Moviment 5 Estrelles. No serà fàcil trobar eslògans adequats per a aquesta campanya.

La coalició que fa dècades que resisteix impertèrrita, en canvi, és la que va forjar Berlusconi quan va entrar en política, a meitat dels noranta, amb la Lliga i amb els postfeixistes. Aquesta coalició guanyaria, segons tots els sondejos, també una possible coalició del PD amb berlusconians i grillini escindits i amb la resta de petits partits de centredreta.

D’altra banda, els estrets lligams de la dreta i l’extrema dreta italianes, en particular de Berlusconi i Salvini, amb l’entorn de Putin, continuen portant cua. El magnat, amic íntim de Putin, va parlar amb l’ambaixador rus poc abans de fer caure el govern, segons el diari La Repubblica. “M’ha explicat la veritat sobre la guerra”, hauria dit l’ex Cavaliere als fidels que l’acompanyaven a la terrassa de la seva mansió romana la tarda que va donar l’ordre de fer caure el govern.

Ja era notori que Salvini i el seu conseller diplomàtic, Antonio Capuano, s’havien reunit diversos cops amb representants de l’ambaixada russa. Aquesta setmana el diari La Stampa, però, ha publicat un document informal dels serveis d’intel·ligència italians que detalla algunes trobades entre Capuano i Oleg Kostyukov, el cap polític de l’ambaixada russa a Itàlia.

Segons el document, Kostyukov li va preguntar a finals de maig al leghista si “els ministres de la Lliga estarien disposats a abandonar el govern”. Això ha encès les alarmes dels qui creuen que rere la caiguda de Draghi hi ha hagut una empenta de Rússia. “Germans d’Itàlia està amb Ucraïna”, ha respost Giorgia Meloni, que ara és la forta de la coalició i, per tant, qui té més possibilitats de ser primera ministra. A diferència dels seus socis, la postfeixista ha mantingut sempre una distància prudencial amb Putin, i això li ha permès els darrers anys rebre el suport dels ultraconservadors nord-americans que han finançat l’ascens de Donald Trump. L’entramat d’interessos és complex i allargat.