L’operació estalvi en el consum de gas ja ha arrencat a Alemanya. El soci europeu més fidel al pla de la Comissió Europea (CE) per reduir en un 15% el consum de gas ja practica la disciplina de les dutxes d’aigua freda, si més no a les piscines municipals, en un país que no es troba sota els efectes de l’onada de calor extrema i que ja es prepara per entrar a la tardor. Centenars d’edificis públics i monuments han eliminat l’enllumenat nocturn a tot Berlín. Les dutxes d’aigua freda i el descens de la temperatura de l’aigua un parell de graus ja s’aplica a Hannover, al centre del país, i a Munic, al sud. Els monuments a les fosques són una realitat a Berlín, principalment, i repercuteix fonamentalment en el turisme.

Tot plegat, però, és una mena de peccata minuta comparat amb els efectes en la factura del gas anunciats a partir d’octubre i probablement per un període d’un any i mig. És clar que els problemes de subministrament de gas als preus acostumats continuaran a mitjà i a llarg termini. Per evitar que les companyies del sector s’enfonsin, el govern d’Olaf Scholz introduirà a l’octubre l’anomenada taxa del gas: les llars que en consumeixin –aproximadament un 52% del total– hauran d’aportar entre 1,5 i 5 cèntims per cada KWh. Seran “uns quants centenars d’euros a l’any” per a cada llar, segons el ministre d’Economia, el verd Robert Habeck. Són càlculs encara aproximats, sobre la idea d’una llar mitjana, integrada per quatre persones. Quin acabarà sent el cost per a les butxaques de les famílies afectades dependrà de quin sigui el volum de gas rus que arribi a Alemanya. I de quant de gas consumeixin. Ara mateix, els dipòsits estan al 67% de la seva capacitat. Per garantir que n’hi haurà prou per a tothom, i tot l’hivern, s’haurà d’haver arribat al 95% al novembre, segons Habeck. I, ara mateix, Nord Stream ha abaixat els subministraments al 20% del seu potencial, una tercera part del volum regular fins fa uns mesos.

Alemanya no només és el país més lleial al pla de Brussel·les de reduir el consum de gas. També és el més dependent de l’energia russa. El que semblava la solució per fer arribar a Alemanya gas barat, el gasoducte Nord Stream, ha acabat com la gran hipoteca enmig de la crisi energètica precipitada per la guerra. Nord Stream va néixer en temps del socialdemòcrata Gerhard Schröder al poder, amic i aliat polític del president rus, Vladímir Putin. La conservadora Angela Merkel va amplificar aquesta dependència en els seus setze anys al capdavant d’Alemanya.

Ara, la primera potència europea sembla condemnada a entrar en recessió. Durant el segon trimestre de l’any s’ha entrat en l’estancament econòmic, amb un creixement zero del PIB, segons les dades difoses divendres pel Departament Federal d’Estadística, Destatis. S’ha aconseguit contenir una mica la inflació: del 7,9% interanual del juny es va passar al 7,5% al juliol. La defensa de la consigna estalviadora de Brussel·les no és només una mena de continuació de l’austeritat imposada per l’Alemanya de Merkel en temps de la crisi de l’euro, però aplicada ara a casa. És una necessitat en vista que l’hivern es presenta dur.