Política

taiwan

Gran desplegament militar a l’estret de Taiwan per la visita de Pelosi

La presidenta del Congrés dels Estats Units arriba finalment a Taiwan

La pos­si­ble visita a Taiwan aquest dimarts de la pre­si­denta del Congrés dels EUA, Nancy Pelosi, que seria la pri­mera d’aquest tipus des de 1997, havia dis­pa­rat el des­ple­ga­ment mili­tar en l’estret de For­mosa, una situ­ació que la premsa xinesa com­para amb la Crisi dels Míssils a Cuba.

“Aquesta és la versió de l’Estret de Taiwan (també dit de For­mosa) de la Crisi dels Míssils a Cuba. Els Estats Units és el pro­vo­ca­dor. El món està obser­vant si Pelosi pre­merà el gallet amb les seves pròpies mans”, adver­tia el diari Glo­bal Times, ins­tru­ment de pro­pa­ganda del règim xinès, en un comen­tari publi­cat en Twit­ter aquest dimarts.

Per al mitjà xinès, la pos­si­ble arri­bada de Pelosi es podia equi­pa­rar al con­flicte diplomàtic entre els EUA, Cuba i la Unió Soviètica d’octu­bre de 1962, un dels màxims moments de tensió de la Guerra Freda.

Segons mit­jans taiwa­ne­sos, Pelosi podria ater­rar en l’aero­port de Songs­han, a Tai­pei, la nit del dimarts, al vol­tant de les 22.20 hora local (14.20 GMT), a bord d’un avió de les for­ces aèries dels Estats Units (SPAR19), la qual cosa no ha estat con­fir­mat ofi­ci­al­ment.

En una mos­tra de força, Pequín, que reclama la sobi­ra­nia de Taiwan i no des­carta envair l’illa, ha enviat un vai­xell des­truc­tor de l’exèrcit xinès a uns 80 quilòmetres de les cos­tes de l’illa de Lanyu, al sud-est de Taiwan, segons l’agència de notícies illenca, CNA.

El des­truc­tor, detec­tat el matí del dimarts, té un radi de vigilància de 380 quilòmetres a nivell de la mar i de fins a 560 quilòmetres si moni­tora l’espai aeri al seu vol­tant.

Men­tres­tant, els dos por­ta­a­vi­ons de l’Armada xinesa es tro­ben fora de les seves bases i fa hores que nave­guen davant l’arri­bada de l’alta res­pon­sa­ble dels EUA, que man­te­nen una posició ambi­gua sobre si defen­sa­rien a Taiwan en cas de ser ata­cat per la Xina, un dels majors esculls de la relació Pequín-Was­hing­ton.

Al seu torn, l’Admi­nis­tració de Segu­re­tat Marítima de la Xina havia anun­ciat el tan­ca­ment d’àrees marítimes per mani­o­bres mili­tars en la mar de la Xina Meri­di­o­nal i en la mar de Bohai (nord), que en con­junt es pro­lon­ga­ran fins al 6 d’agost.

Un des­ple­ga­ment mili­tar en línia amb l’adver­ti­ment de la Xina que res­pondrà amb “con­tundència” a la pos­si­ble visita de Pelosi, que posa­ria a prova les tibants rela­ci­ons entre les pri­me­res eco­no­mies mun­di­als després que els seus pre­si­dents, Joe Biden i Xi Jin­ping, trac­tes­sin de lli­mar asprors en una vide­o­tru­cada la set­mana pas­sada.

Per part seva, l’exèrcit de Taiwan –de qui els EUA és el prin­ci­pal sub­mi­nis­tra­dor d’armes– ha ele­vat el seu estat d’alerta i l’Exèrcit ha incre­men­tat la seva pre­pa­ració de com­bat, segons l’agència CNA.

Així mateix, qua­tre vai­xells de guerra dels Estats Units, inclo­ent-hi el por­ta­a­vi­ons USS Ronald Rea­gan, es tro­ben posi­ci­o­nats en aigües a l’est de Taiwan, segons publica avui el diari hongkonés South la Xina Mor­ning Post.

La con­tro­ver­tida visita de Pelosi, que no havia estat con­fir­mada per la seva dele­gació ni per la Casa Blanca, ha ele­vat la tensió entre la Xina i els EUA, que ja tra­ves­sa­ven un dels pit­jors períodes de les seves rela­ci­ons en dècades, i el minis­tre d’Exte­ri­ors xinès, Wang Yi, ha con­dem­nat avui la “deplo­ra­ble traïció” de Was­hing­ton.

“El prin­cipi d’‘una sola Xina’ és un con­sens de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal” i la “base política de les rela­ci­ons de la Xina amb altres països”, ha remar­cat el can­ce­ller, qui ha recor­dat que es tracta d’una “línia ver­me­lla” per al gegant asiàtic.

La Xina reclama la sobi­ra­nia sobre l’illa i con­si­dera a Taiwan una província rebel des que els naci­o­na­lis­tes del Kuo­min­tang es van reple­gar allí en 1949, després de per­dre la guerra civil con­tra els comu­nis­tes.

Els Estats Units no man­te­nen rela­ci­ons ofi­ci­als amb Taiwan, con­dició sine qua non de la Xina per a esta­blir-les amb ter­cers, però és el prin­ci­pal sub­mi­nis­tra­dor d’armes d’aquest país i seria el seu major aliat en cas de con­flicte bèl·lic amb el gegant asiàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.