Política

La Xina castiga els EUA

Pequín congela relacions amb Washington en àmbits clau com ara la lluita contra el canvi climàtic

Pelosi tanca la gira asiàtica a Tòquio mentre Xi Jinping li veta l’entrada a ella i a la seva família

La Xina va fer ahir un important moviment en l’escalada de represàlies contra els EUA després de la visita de la presidenta de la Cambra de Representants nord-americana, Nancy Pelosi, a Taiwan dimecres passat. El gegant asiàtic va anunciar la congelació de la cooperació entre les dues potències mundials en àmbits clau com ara el judicial, el canvi climàtic i alguns mecanismes de seguretat.

Així, Pequín suspèn la cooperació amb Washington en la repatriació dels immigrants il·legals, en l’assistència judicial penal, en el control de drogues i en la lluita contra els delictes transnacionals, així com les converses sobre la lluita contra el canvi climàtic dels dos països.

La Xina també va informar de la cancel·lació de les trucades telefòniques entre els líders de comandaments militars i de les reunions de treball entre les carteres de Defensa de les dues potències i la del Mecanisme de Consulta de Seguretat Marítima Militar. Aquestes cancel·lacions suposen que deixa d’existir un mecanisme de confiança entre les forces armades de la Xina i els EUA, en un moment en què la tensió a l’estret de Taiwan es troba en un nivell que no s’havia vist des dels anys noranta.

Una hora abans que es fessin públiques aquestes mesures, el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi, també va anunciar sancions contra Pelosi i els seus familiars directes per “haver fet cas omís de la preocupació i la ferma oposició” de la Xina al seu viatge a Taiwan i per “haver soscavat la sobirania i la integritat territorial” del país asiàtic, al qual ella i els seus familiars tenen a partir d’ara prohibida l’entrada. Aquesta és l’única informació que ha transcendit de les sancions de la Xina a la tercera autoritat dels EUA. Wang va acusar Pelosi d’“haver interferit en els afers interns de la Xina” i “haver amenaçat la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan”.

Creuar la línia

Sobre el terreny, ahir els exercicis militars xinesos van incloure pràctiques de tir de llarg abast amb míssils convencionals, a més del desplegament aeri de caces i bombarders.

En el segon dia de les maniobres militars iniciades per Pequín, Taiwan va denunciar que fins a 68 avions i tretze vaixells de l’exèrcit xinès van continuar operant a l’estret de Formosa i alguns en van creuar la línia mitjana, una línia imaginària que funciona com a frontera no oficial però tàcitament respectada per la Xina i Taiwan durant les últimes dècades.

La presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, va qualificar aquestes maniobres militars xineses d’“acte irresponsable” que aviva les tensions a l’Indopacífic. Tsai, que va afirmar que Taiwan no contribuirà a l’escalada de tensió però defensarà la seva sobirania, també va reclamar contenció a Pequín i va demanar el suport de la comunitat internacional. En aquest sentit, el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, va fer ahir una crida a totes les parts implicades en la crisi de l’estret de Taiwan “per evitar una escalada de tensió que pugui produir situacions més greus”, i la ministra d’Afers Estrangers australiana, Penny Wong, va expressar la seva “profunda preocupació” pel llançament de míssils xinesos en aigües properes a Taiwan i va qualificar de “desproporcionades i desestabilitzadores” les maniobres.

Mantenir l’‘statu quo'

Precisament el primer ministre japonès, Fumio Kishida, es va mostrar contrariat per la caiguda dijous d’almenys cinc míssils balístics disparats per la Xina en aigües de la zona econòmica especial nipona i va qualificar l’actitud de Pequín de “gran problema per a la seguretat del Japó”. Kishida va demanar l’aturada immediata de les maniobres. El mandatari es va reunir ahir a Tòquio amb Pelosi, que acaba la seva gira asiàtica. Tots dos van reafirmar l’“estreta cooperació per la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan” i van intercanviar “opinions sobre la situació internacional”. Pelosi va qualificar de “ridícul” que la seva visita a Taiwan pugui perjudicar l’illa i va assegurar que l’objectiu de la seva gira asiàtica no era canviar l’statu quo, sinó mantenir-lo. La veterana política va afirmar que la Xina ha utilitzat la seva visita “com a excusa” per exhibir múscul.

LES FRASES

Les maniobres militars xineses són un acte irresponsable
Tsai Ing-wen
PRESIDENTA DE TAIWAN
L’actitud de Pequín és un gran problema per a la seguretat del Japó
Fumio Kishida
PRIMER MINISTRE DEL JAPÓ

77 anys de la bomba d’Hiroshima

El 6 d’agost del 1945, avui fa 77 anys, l’avió Enola Gay va llançar sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima la primera bomba nuclear utilitzada en combat real, i batejada amb el nom de Little Boy. Va precipitar, així, la rendició del Japó i el final de la II Guerra Mundial. La bomba va posar fi immediatament a la vida d’unes 80.000 persones, prop del 30% de la població de l’època. A finals del 1945, el balanç de víctimes mortals s’elevava a unes 140.000 i els anys posteriors les víctimes pels efectes de la radiació van ser més del doble. Al maig aquesta ciutat de l’oest del Japó serà la seu de la reunió del G7 i vol transmetre un missatge de pau i en contra de les armes nuclears davant els actuals líders globals. “Simpatitzo amb el que està passant a Ucraïna, ja que sempre són dones i nens els més afectats i no vull veure ningú passar el mateix que nosaltres. Només puc descriure-ho com un infern”, diu Yoshiko Kajimoto, una supervivent de 91 anys que es trobava a 2,3 quilòmetres de l’hipocentre de l’explosió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.