Allau de crítiques a Felip VI per l’actitud imperialista exhibida diumenge a Bogotà durant la presa de possessió de Gustavo Petro com a nou president de Colòmbia, on va assistir com a convidat. Les imatges del monarca espanyol assegut al pas de l’espasa de Simón de Bolívar han aixecat polèmica. La ministra espanyola de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, li ha reclamat “una disculpa” i el portaveu adjunt d’Unides Podem al Congrés i diputat de Galícia en Comú, Antón Gómez-Reino, va denunciar dilluns en un missatge al seu perfil de Twitter la “vergonya borbònica” d’aquest acte. “La vergonya que ens ha fet passar un senyor que ni és elegit democràticament ni sap respectar la democràcia d’altres països”, va piular. També des d’ERC van criticar l’actitud del monarca espanyol, al qual van qualificar d’“impresentable”. Igualment, va criticar el gest del monarca el portaveu d’Unides Podem a la cambra baixa espanyola, Pablo Echenique, que el va qualificar de “falta de respecte” en ser “l’únic que es manté assegut al pas de l’espasa de Bolívar que presenta la independència i la sobirania de tants pobles llatinoamericans que ja no son vassall”. “Quina falta de respecte. Després ens preguntem per què agrada tant aquest rei als ultradretans de Vox”, va escriure Echenique a les xarxes socials. El PSOE, per la seva banda, guarda silenci. Calla davant el gest del monarca.

Felip VI era un dels mandataris internacionals convidats a la presa de possessió de Petro com a nou president de Colòmbia, el primer d’esquerres de l’últim bastió conservador que quedava a l’Amèrica Llatina. Una cerimònia que se celebra sempre el 7 d’agost, una de les dates més importants del país, ja que coincideix amb la commemoració de la derrota de l’invasor espanyola a la batalla de Boyacá el 1819 i marca el final de la colonització.

Felip VI ja va començar amb mal peu la visita a Colòmbia, on la monarquia espanyola va viure un nou acte de rebuig. A l’inici de la cerimònia, quan per megafonia van dir-se els noms dels mandataris internacionals assistents a l’acte, només dir-se el nom del rei espanyol la multitud de persones reunides a la plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, el van xiular, a l’hora que van rebre amb una gran ovació el nom del president de Xile, Gabriel Boric, assegut al costat de Felip VI, però amb qui gairebé no van interactuar. I és que el març passat, el monarca espanyol també va assistir de convidat a la presa de possessió del president xilè i va arribar a l’acte un quart tard, obligant les autoritats xilenes a ajornar la cerimònia.

La tensió a Colòmbia no va acabar amb la xiulada del públic. Més tard, quan va portar-se a la cerimònia per “mandat popular” l’espasa de Bolívar Felip VI es va negar a aixecar-se com van fer la resta de convidats com a acte de respecte institucional. Un vídeo que circula per les xarxes socials es pot veure com el monarca espanyol es manté assegut i sense aplaudir, a diferència d’altres autoritats, quan un grup de militar porta l’històric objecte, la presència del qual va ser reclamada pel mateix Petro. Treure l’espasa de Simón Bolívar de la Casa de Nariño, seu de la presidència de Colòmbia, i dur-la a la plaça de Bolívar per presentar-la davant les més de 100.000 persones que assistien allà a la seva presa de possessió va ser la primera ordre donada per Petro, ja com a mandatari del país. “Aquesta espasa representa massa per nosaltres, per nosaltres, i vull que mai més quedi enterrada, vull que mai més estigui retinguda, que només s’embeini –com va dir el seu propietari– quan hi hagi justícia en aquest país. Que sigui del poble: és l’espasa del poble i per això la volia aquí en aquest moment i en aquest lloc”. Aquest va ser part del missatge Petro després que la mítica espasa de Bolívar hagués arribat, dins d’una vitrina de vidre i fortament custodiada a l’escenari de la plaça batejada amb el nom de l’alliberador al pas de la qual Felip VI es va negar a aixecar-se. Gustavo Petro va voler que l’espasa de l’alliberador Simón Bolívar fos també a l’escenari perquè l’objecte va ser robat el 1974 per la guerrilla de l’M-19, on militava Petro. El grup la va tornar el 1990, quan es va dissoldre per tornar a la vida civil.