Ja cal que l’Estat espanyol no necessiti mai més un cop de mà de la UE en matèria energètica, perquè el nivell d’improvisació i banalitat amb què ha despatxat la posada en marxa de mesures d’estalvi compartides amb els socis europeus és dels que no s’obliden fàcilment. Un estat, l’espanyol, que ha aconseguit rebaixar a la meitat l’objectiu d’estalvi previst inicialment (15%), que s’acaba de beneficiar de l’anomenada “excepció ibèrica” en el preu del gas i que, si ho mirem amb més perspectiva, ha estat generosament dotat amb fons estructurals de la Unió Europea durant dècades. I que, tenint el gas teòricament assegurat perquè el compra a Algèria, es permet el luxe de desprendre una imatge d’insolidaritat amb la resta de la UE que fa feredat.

Estalviar gas té tot el sentit del món sabent que és Vladímir Putin qui en té la clau per a Europa. Però el decret llei que ha defensat la ministra Teresa Ribera és qualsevol cosa menys una normativa sòlida i consensuada. No ho és perquè s’ha redactat pel broc gros amb el vell mètode del cafè per a tothom, amb intencions raonables però una imprevisió injustificable, fins al punt que cal preguntar-se si els tècnics hi han tingut alguna cosa a dir. El text també punxa perquè no ha estat acordat amb les administracions que l’han de fer complir i sancionar-ne els incompliments, i d’aquí que s’hagi transformat l’obligació en recomanació. El govern espanyol ha improvisat i no ha admès cap esmena ni discussió sobre el redactat inicial, com si volgués anar de vacances havent passat aquesta pantalla. A l’altra banda de la taula tampoc hi ha trobat cap col·laboració. Fa basarda sentir Alberto Núñez Feijóo demanant una aturada per poder negociar el decret llei amb tots els president autonòmics. Deu ser que la necessita ell per asseure’s amb Díaz Ayuso i intentar que canviï el populisme i l’egoisme que desprèn per tots els seus porus per una mica de sentit d’estat i de solidaritat amb una Unió Europea que s’aboca a uns mesos complicats per la combinació d’un hivern més dur que el nostre i la possible escassedat d’energia.