El govern noruec ha reiterat aquest dimecres que persisteix en el seu pla de donar prioritat a carregar els seus embassaments, enfront de l’exportació d’energia hidroelèctrica, si la capacitat se situa en nivells crítics.

La inseguretat energètica a Europa per la guerra a Ucraïna juntament amb les baixes precipitacions registrades en el sud de Noruega des de primavera han fet saltar l’alarma en aquest país nòrdic, a causa dels baixos nivells d’aigua i als preus rècord de l’electricitat en aquesta zona.

L’executiu de centreesquerra noruec va anunciar diumenge passat diverses mesures davant una situació que va qualificar de “greu”, com avançar els subsidis a les llars, ajudes a empreses i assegurar el subministrament nacional enfront de l’exportació.

El ministre d’Energia noruec, Terje Aasland, ha ressaltat aquest dimecres que la situació ha millorat en l’última setmana i que “l’important ara és recarregar les nostres reserves d’aigua” i ha ajornat per a més endavant l’establiment de mecanismes per a fixar els nivells considerats crítics i que podrien limitar l’exportació.

“Vull destacar que la cooperació energètica és molt important per a Noruega. I volem contribuir a enfortir-la, també perquè augmenta les possibilitats d’invertir en infraestructures i d’incrementar la producció”, ha dit en roda de premsa Aasland.

Noruega exporta al voltant del 20% de la seva producció elèctrica a països veïns com el Regne Unit, Alemanya, Dinamarca, Holanda i Suècia, i la major part de l’energia venuda procedeix, per raons geogràfiques, del sud del país, la zona afectada per la sequera.

Encara que Noruega no és membre de la Unió Europea (UE), sí que forma part de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i del mercat únic energètic d’Europa.

Les últimes dades difoses avui per la Direcció de recursos energètics i de l’aigua, corresponents a la setmana passada, reflecteixen una millora en la capacitat dels embassaments en tot el país, de l’1,1% en el cas de la regió sud, si bé encara a un nivell baix per a l’estació de l’any.

Aasland ha parlat d’“evolució positiva” en les últimes setmanes i ha qualificat de “baixa” la possibilitat que calgui implementar racionaments energètics en alguna part del país el pròxim hivern.