Emmanuel Macron se’n va anar primer que tots de vacances a la residència presidencial francesa d’estiu al Fort de Brégançon, a la Costa Blava, el 29 de juliol. Va deixar a la seva primera ministra, Élisabeth Borne, la feina de cuidar-se de tot el govern i els últims debats maratonians a l’Assemblea la primera setmana d’agost. Així, des de lluny i en un ambient més idíl·lic, gestiona les crisis d’estiu, de la sequera i els incendis, mentre veu amb bons ulls com Borne aconsegueix aprovar les lleis amb el suport exterior de la dreta i la seva acabada d’estrenar minoria parlamentària no li va tan malament com es preveia. Fins i tot està pujant en els sondejos d’opinió.

Tres mesos i mig després d’haver estat reelegit, el president francès assaboreix tornar a estar per sobre del combat electoral. I dedicar-se, com és propi del seu càrrec, a les tasques diplomàtiques, de defensa i d’arbitratge en els conflictes. El seu intervencionisme en totes les esferes, afavorit per una àmplia majoria absoluta parlamentària durant el seu primer quinquenni, en realitat el van afeblir pel que fa a l’opinió pública per la seva verticalitat del poder. I malgrat una gestió de la pandèmia jutjada globalment positiva i el seu activisme al principi de la guerra d’Ucraïna.

Les set setmanes que han durat els debats a l’Assemblea per inaugurar la legislatura han demostrat, en canvi, que el país pot ser capaç de retornar el sentit al Parlament i, malgrat la forta fragmentació política, arribar a acords quan és necessari. Amb el preu, això sí, d’anar decantant cap a la dreta aquest exercici del govern, perquè el suport exterior al centrisme macronista ha vingut del partit d’Els Republicans. De passada, Borne s’aferma al capdavant de l’executiu, després d’haver superat una moció de censura de l’esquerra abocada al fracàs.

Això no vol dir que no hi hagi hagut sorpreses durant aquests curiosos debats a l’Assemblea, que sovint s’acaben amb votacions en plena matinada. Va passar quan es van tombar alguns articles per posar fi a les mesures d’excepció a causa de la covid o quan es tractaven les lleis per mantenir el poder adquisitiu o per rectificar els pressupostos del 2022 amb més despeses. També en la supressió de l’impost sobre l’audiovisual, per a tots aquells francesos que posseeixen un televisor. Però el que es tombava a l’Assemblea es refeia al Senat, on la dreta hi és majoritària. I, al final, una comissió mixta de les dues cambres hi donava el seu vistiplau. Els ultradretans lepenistes s’acostumaven a abstenir-se i la coalició d’esquerres Nupes hi votava en contra, però amb fissures.

Una altra cosa serà quan, en la represa de les sessions a l’octubre, lleis molt més delicades com ara la reforma de l’assegurança d’atur i, posteriorment, les jubilacions, arribin a l’hemicicle. També la de la sobrietat energètica. La de la immigració, amb la intenció del ministre de l’Interior d’expulsar els delinqüents no francesos, s’ha deixat per al desembre. I la pedra de toc definitiva seran els pressupostos del 2023. De moment, Macron ha pujat sis punts en popularitat des de les presidencials en l’enquesta mensual del diari econòmic Les Echos i se situa en un 38%. Sembla que no sigui gaire, però donada la insatisfacció llegendària dels francesos, no és tan poc. Des del Fort de Bregançon, continua trucant al seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, però ja no ho fa al rus, Vladímir Putin, per intentar fer de mediador en la guerra a l’est d’Europa. Tot i que els seus esforços diplomàtics, abans de les vacances, s’han centrat sobretot a rebre els monarques poc aconsellables del Golf, perquè ara aporten el petroli i el gas que fan falta per frenar la inflació. Com deien fonts de l’Elisi abans d’anar-se’n a la Costa Blava, el president hi ha anat en mode “estudiós” per preparar-se per a la tornada.