Un home apunyala Rushdie a l’Estat de Nova York
La policia estatal deté l’agressor quan l’atacava en un escenari i traslladen la víctima a un hospital, on l'operen
L’autor d’‘Els versos satànics’ havia de fer una conferència sobre la llibertat artística
L’escriptor Salman Rushdie va ser atacat ahir, damunt d’un escenari, quan participava en un acte a Chautauqua, una localitat a sis hores a l’oest de la ciutat de Nova York, segons van informar diversos mitjans locals. Segons les primeres informacions, l’autor indobritànic, amenaçat de mort des del 1989 pel govern iranià per la seva obra Els versos satànics, va rebre un mínim de dues ganivetades, una al coll i una altra a l’abdomen, de les quals estava sent operat a l’hora de tancar aquesta edició.
Rushdie va ser traslladat en helicòpter a un hospital i les autoritats no van revelar el seu estat de salut. L’agressor va ser detingut immediatament per un agent de policia.
La policia local de Chautauqua va explicar que el succés es va produir a les onze del matí (hora local), quan un home, de nom Hadi Matar i de 24 anys, va pujar a l’escenari i va agredir Rushdie i un altre ponent en la conferència en què es disposaven a participar. Els mitjans de comunicació van mostrar un seguit de fotografies sense verificar que mostraven l’agressor, amb barba curta, mentre era emmanillat i transportat per la policia. En una altra imatge es veu el cos estès a terra, aparentment de Rushdie, mentre quatre homes miren de reanimar-lo.
La governadora de Nova York, Kathy Hochul, va confirmar, hores després de l’atac, que l’escriptor “és viu” i que “l’atenen segons el que necessita”. La governadora va explicar que “va ser un agent de la policia estatal qui es va posar dret i li va salvar la vida”. “El va protegir a ell i al moderador” de l’acte, va afegir.
L’atac va provocar una gran consternació a la seva Índia natal i entre els escriptors. “L’atac a Salman Rushdie a Nova York és covard. Aquest és el resultat de campanyes d’odi dutes a terme sistemàticament per fanàtics i que radicalitzen éssers humans comuns”, va escriure a Twitter Tushar Gandhi, besnet del líder pacifista indi mahatma Gandhi.
També va condemnar l’atac l’associació de defensa de la llibertat d’expressió i de premsa PEN International, que es va mostrar “profundament preocupat” per “les notícies que diuen que l’expresident de PEN America Salman Rushdie ha estat atacat avui [ahir per al lector] just abans de fer una conferència a la Chautauqua Institution a Nova York”. “Condemnem l’atac i li desitgem una ràpida recuperació”, va afegir en un missatge a Twitter l’organització.
El primer ministre britànic, Boris Johnson, es va mostrar consternat i va condemnar que hagi estat “apunyalat mentre exercia un dret que mai no hem de deixar de defensar”.
Rushdie, de 75 anys, viu amenaçat per una fàtua (decret religiós) que el condemna a mort per blasfèmies i que el va obligar a passar anys en la clandestinitat després de la publicació del seu llibre Els versos satànics el 1988. L’obra, una novel·la en la qual la ficció es combina amb la reflexió filosòfica i el sentit de l’humor, va despertar les ires d’una part dels musulmans xiïtes, que la van considerar un insult a l’Alcorà, a Mahoma i a la fe islàmica, i va ser prohibida a l’Índia, el Pakistan, Egipte, l’Aràbia Saudita i Sud-àfrica. Fa prop de 20 anys que Rushdie viu a Nova York.
LA FRASE
Altres víctimes dels extremistes islamistes
No és el primer cop que apunyalen algú per la publicació d’Els versos satànics. El primer cop va passar a Milà, el juliol de 1991, quan Ettore Capriolo, traductor de l’obra a l’italià, va ser colpejat i apunyalat al seu apartament per un desconegut que es va presentar com un ciutadà iranià. Capriolo va sobreviure. El traductor del llibre al japonès, Hitoshi Igarashi, en canvi, va morir assassinat el 12 de juliol d’aquell mateix any a Tòquio.
El govern iranià es va comprometre el 1998 a no buscar la mort de Rushdie com a part d’un acord per normalitzar les relacions amb el Regne Unit. Les crides a assassinar-lo van disminuir, fins que el 2016 quaranta mitjans públics iranians van recaptar 600.000 dòlars per renovar la fàtua i la recompensa a qui el matés.