El Jesús hi va arribar des del Poblenou en metro. Va baixar a Joanic i va enfilar la ruta per tots els carrers guarnits de la vila de Gràcia. Com el Jesús, la Júlia, una jove gracienca de tota la vida, anava també proveïda de la guia oficial de la festa major i un itinerari ben definit per no perdre’s res. Tots dos des de ben d’hora, ben d’hora. Cap a les dues del migdia, derrotats, coincidien en la valoració: “La festa ha tornat i en teníem moltes ganes.”

Gràcia va repetir ahir la seva tradició bicentenària, amb empenta, i amb molt a celebrar i també a reivindicar. Els guarniments van tornar a ser variats i originals, en espera d’un premi en el concurs de carrers, que es recupera després de dos anys, ara ja amb les restriccions i la prudència per la pandèmia com un mal record cada cop més esvaït. Però la festa, que barreja disbauxa i creativitat, no s’ha descuidat d’altres temes importants. Passejant-hi, es poden sentir, llegir i copsar tot de missatges reivindicatius. “En aquest carrer no tolerem actituds masclistes, racistes, homòfobes o feixistes”, se sentia des dels megàfons d’alguns espais, i per tota la vila s’hi troben pintades fent una crida a dedicar la festa als veïns i en contra de la gentrificació, l’especulació i la massificació turística, i a favor de la inclusivitat i la diversitat.

Així, entre festa i protesta, els carrers van tornar a rebre locals i forans de totes les edats, immunes a la gentada i la calorada, que van pelegrinar mapa en mà i que en més d’un carrer van haver de fer cues llarguíssimes. Entre les més sol·licitades les d’un dels “quadrats d’or” de la vila, el format per Tordera, Progrés, Llibertat i Fraternitat. El primer, amb una proposta de “viatge” a la Xina, amb un drac enorme i tot de fanalets vermells oscil·lant sobre dels vianants; el segon, convertit en un parc d’atraccions, amb passatge del terror inclòs; el tercer com un homenatge als víkings, que ofereix fins i tot un panell mòbil amb la ruta marítima que devien transitar per arribar a Amèrica abans que els colonitzadors ibèrics, i l’últim, dividit en “baix” i”dalt”. A l’entrada de Fraternitat de Baix hi ha una Caputxeta i, si al llarg del carrer podem llegir-ne el conte, a la sortida ens espera el llop, ferotge, pelut, amb els ullals a punt. A Fraternitat de Dalt han recreat la Polinèsia i elements de la seva cultura, volcans, tòtems, mar i màscares flanquegen la via.

Els trams d’un altre carrer bipartit, Joan Blanques, també competeixen. Si el “de baix de tot” està dedicat a un Nova York cinematogràfic, amb un mosaic de trencadís dedicat al malaguanyat John Lennon com a peça central, el “de baix” és una evocació de la infantesa i de la passió pels llapis de colors, que a més d’un espectacular mural amb uns llapis gegantins que representen tota la gamma de tons possibles presenta un sostre amb elements típics de l’estoig escolar.

Entre molts altres, Verdi, un dels més premiats històricament, reprodueix amb espectaculars elements monumentals diferents episodis del Quixot, amb molins, cavalls famèlics i visita a una Barcelona ben diferent de la del segles XVI i XVII. Finalment, els veïns del carrer Berga, que queda un xic aïllat del rovell de l’ou del barri, han fet una feinada per confegir un hort i una fruiteria, amb centenars i centenars de fruites i verdures dissenyades i cosides a mà.