Pujats en bicicletes i en motocicletes, homes barbuts carregats amb rifles van concentrar-se ahir al davant de l’antiga ambaixada dels Estats Units a Kabul, la capital de l’Afganistan. Mentre onejaven la bandera blanca del grup dels talibans, van cridar “Llarga vida a l’Islam” i “mort als Estats Units”. Només un any enrere, funcionaris nord-americans fugien d’aquell mateix edifici, mentre els talibans conquerien el darrer racó de la nació que escapava al seu poder: la preuada Kabul, que se’ls havia resistit durant dues dècades de domini internacional.

“Avui [ahir], 15 d’agost, fa un any de la victòria de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan contra l’ocupació del país per part dels EUA i dels seus aliats”, va recordar Abdul Wahid Rayan, el director de l’agència de notícies Bakhtar, controlada pels talibans. Les noves autoritats van mantenir les escoles tancades per tal de commemorar el primer aniversari des de la tornada al poder. “En un dia com aquest, felicito la nació sencera per la conquesta de Kabul”, va dir ahir a la ràdio i la televisió públiques del país el viceprimer ministre del règim dels talibans, Abdul Salam Hanafi. “Aquella fita va marcar l’inici del final de l’ocupació”, va reivindicar orgullós Salam, que va vantar-se de les “grans fites” que les noves autoritats haurien assolit durant el primer any al govern, com la fi de la corrupció, la millora en la seguretat als carrers i la fi en la collita d’opi.

Però, al carrer, segurament molts dels 38 milions d’habitants de l’Afganistan no veuen de tan bon ull la gestió dels talibans. L’aplicació estricta de la xaria que el grup imposa manté tancats els centres educatius per a les noies adolescents, a les quals només es permet anar a classe durant l’educació primària. Els talibans, que un any enrere havien promès educació universal, al·leguen una suposada falta de professores dones, així com d’infraestructura, per poder exercir l’educació separant homes de dones. Segons l’ONU, aquesta política deixa fora de les aules més d’un milió de noies, en el que representa una de les mesures més criticades per la comunitat internacional. Al febrer, algunes universitats públiques van reobrir acceptant l’entrada de dones, però moltes denuncien amenaces i pressions per accedir-hi totalment cobertes amb el burca, complint amb la voluntat dels talibans.

La marginació de la dona també és fa palès al món laboral. La participació de la dona al mercat havia augmentat del 15% al 22% durant els anys en què l’ocupació internacional va fer fora del poder els talibans. Però, segons el Banc Mundial, les fortes restriccions a les dones fora de la vida pública va fer, ja durant els primers mesos de govern dels talibans, que la presència de les dones tornés a ser del 15%, fet que malmet els costosos progressos de les dues dècades anteriors.

El Consell de Seguretat de l’ONU va estimar al juny que l’economia afganesa s’havia reduït del 40% en només un any, i això fa que la majoria de la població s’ofegui sota el llindar de la pobresa. Mentrestant, es creu que al país hi hauria fins a una dotzena de grups armats que pretenen lluitar per fer els talibans fora del poder, en el que podria ser la pròxima gran guerra d’un país que no coneix la pau des de moltes dècades enrere.