Ciència

El supercomputador que ens farà viure més entra en construcció

Comença la fabricació del MareNostrum 5 amb la previsió que el juliol de l’any vinent ja estigui operatiu

Els endarreriments del projecte no han afectat la vigència de la tecnologia

Serà el tercer més potent d’Europa i avançarà en la creació de bessons digitals del cos humà

El supercomputador MareNostrum 5 ja ha entrat, per fi, en fase de fabricació. Després de diversos endarreriments per culpa de la pandèmia i de problemes administratius, els seus components s’han començat a crear durant aquest estiu. Es tracta d’una tecnologia fins ara inexistent que, un cop acoblada, compondrà l’ordinador més potent de l’Estat i el tercer més ràpid del continent. Amb tot, els responsables del Barcelona Supercomputing Center (BSC), el centre de recerca que administra aquesta instal·lació científica de primer nivell, no se senten pressionats pels rànquings. Haurien pogut fer una màquina encara més ràpida, però han preferit que resulti més versàtil i s’adapti millor a tota mena d’investigacions. Quan estigui operativa, a mitjans de l’any vinent, serà una peça clau per crear bessons digitals del cos humà i avançar encara més cap a la medicina personalitzada i el disseny de fàrmacs nous.

Atos, l’empresa constructora del MN5, preveu lliurar els primers components de la nova màquina (la xarxa d’interconnexió i el sistema de fitxers) durant la pròxima tardor. Els elements principals, però, els de computació, trigaran més i no arribaran fins a la primera meitat del 2023. “Això és deu al fet que les característiques tècniques s’han acabat de decidir en el darrer moment. És per això que els endarreriments que acumula el projecte [la idea inicial era posar-lo en marxa el 2021] no interferiran en la vigència dels processadors que muntarem. El MareNostrum 5 disposarà d’una tecnologia que fins ara no existia i que es crea específicament per a aquest ús”, explica Sergi Girona, director d’operacions del Barcelona Supercomputing Center i responsable del MN5.

Quan estigui operatiu, el supercomputador barceloní tindrà una capacitat de càlcul “per sobre de 314 petaflops de rendiment pic”. Això vol dir que podrà efectuar més de 314.000 bilions de càlculs per segon, per bé que la xifra final segurament acabarà sent encara més elevada. Els 314 petaflops és una estimació de mínims pactada amb el fabricant en estrictes contractes confidencials, però en tot cas ja deixa en evidència la potència de la nova màquina si es compara amb els 13,5 petaflops de rendiment que proporciona actualment el MN4.

Processadors diferents

Aquesta capacitat de càlcul de 314 petaflops serà la suma de dues parts del MN5 diferenciades en funció de la tecnologia dels processadors que l’integren. N’hi haurà dels de tipus “accelerat”, que lliuraran uns 260 petaflops i es caracteritzen pel fet de ser molt ràpids i molt eficients energèticament, però per contra tenen la limitació que només serveixen per executar determinats tipus de programes informàtics, de manera que un seguit de casos científics en quedarien exclosos i no podrien aprofitar aquesta potència de càlcul. Per això també hi haurà una part de la instal·lació equipada amb “processadors de propòsit general” que arribaran a rendir a 45,4 petaflops i que són aptes per fer anar qualsevol programa, però amb un rendiment i una eficiència no tan bons.

“Si haguéssim volgut fer el MareNostrum 5 únicament amb processadors accelerats podríem tenir l’ordinador més potent d’Europa, però no volíem aconseguir la màquina més ràpida sinó la més equilibrada i que fos més útil per als investigadors; per això hi ha molts processadors de propòsit general”, explica el director d’operacions del BSC. Girona aclareix que, encara que la proporció és de quatre a u a favor dels processadors accelerats, “si es té en consideració la inversió econòmica, el volum ocupat i el consum energètic, la proporció real no és aquesta i la part de propòsit general serà molt gran respecte al que hi haurà a la resta del mon”.

A banda d’aquestes dues grans àrees del MN5, que tindrà més de 200 petabytes d’emmagatzematge i 400 petabytes d’arxiu actiu, encara n’hi haurà una tercera més petita i que trigarà més a ser instal·lada, de menys de 10 petaflops, que es dedicarà a provar tecnologies encara més avançades per avançar cap a la construcció dels supercomputadors del futur. Aquest mòdul està previst que s’integri en la segona meitat de l’any, de manera que el rendiment màxim de la màquina no s’assolirà fins a finals del 2023.

Investigació en salut

L’arrencada del futur ordinador permetrà reforçar la investigació mèdica europea mitjançant la recerca farmacològica, el desenvolupament de vacunes i la simulació de propagació de virus, entre altres exemples. També afavorirà el desenvolupament dels bessons digitals (rèpliques informàtiques del cos humà o d’una ciutat, per exemple, amb les quals es podran assajar els efectes que tindria un tractament mèdic o les implicacions de certes restriccions de trànsit.

LA XIFRA

314
petaflops
(314.000 bilions d’operacions per segon) serà la capacitat màxima de càlcul del MN5. El MN4 en té 13,5.
No hem volgut fer la màquina més ràpida sinó la més equilibrada i útil per als científics
Sergi Girona
director d’operacions del Barcelona Supercomputing Center

La falsa realitat dels rànquings

La classificació dels superordinadors més potents del món s’actualitza cada sis mesos i, d’acord amb els projectes que hi ha anunciats a Europa, és probable que el MareNostrum 5 sigui el tercer més potent del continent, per bé que aquests rànquings tenen certs condicionants i també grans incògnites, fins i tot de caire geopolític. “No sabem ni el rendiment final que donarà la nostra màquina ni quines altres sortiran durant aquest temps”, admeten fonts del BSC. Un dels fets que determinaran la posició final del MN5 és que la classificació no admet màquines combinades, de manera que s’haurà de presentar per separat la part de processadors accelerats i la de propòsit general. Amb tot, la sorpresa és que en aquesta llistatno apareixen referenciats els supercomputadors xinesos, malgrat que se sap que existeixen i que són de bon nivell. Com a peces clau per a la investigació en molts camps, el govern xinès prefereix reservar la informació davant d’altres potències en aquest camp com els Estats Units, on la supercomputació està controlada pel departament que també controla l’energia atòmica, o el Japó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.