El govern francès ha anunciat avui que declararà “catàstrofe natural” la violenta tempesta que va batre dijous Còrsega, en la qual van morir cinc persones en diferents punts de l’illa mediterrània, entre les quals una adolescent de 13 anys.

Durant la visita a Calvi (Alta Còrsega), on un home de 46 anys va morir per l’impacte d’un arbre, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va avançar que aquesta declaració serà efectiva a partir del proper dimecres, quan es reiniciarà el Consell de Ministres després de la pausa estival. “Això permetrà a les empreses afectades ser compensades (per les asseguradores) més ràpidament”, ha dit davant dels mitjans.

En resposta al periodistes, el ministre va aclarir que l’evacuació del càmpings afectats va ser “impossible”, ja que “els vents tremendament excepcionals es van formar en només alguns minuts”.

La turística illa es va veure sacsejada per ratxes de vent que van arribar fins als 224 quilòmetres per hora, una violència que no havia sigut anticipada i que el president regional de Còrsega, s Simeoni, va descriure com un escenari “apocalíptic”.

El ministre de l’Interior va comunicar, a més, que el nombre de víctimes mortals es manté en cinc (dijous es va arribar a informar que eren sis per error de les autoritats) i va indicar que l’estat dels ferits molt greus (almenys quatre) es “tranquil·litzador”. Entre les víctimes mortals hi ha una adolescent de 13 anys que va morir per l’impacte de la caiguda d’un arbre al bulgalow que ocupava en un càmping de Sagone; una dona de 72 anys colpejada per una sostrada en una platja de Coggia i un home de 46 anys també mort per l’impacte d’un arbre en un càmping de Calvi. Així mateix, les autoritats marítimes d’aquesta illa mediterrània han confirmat la troballa de dos cossos més sense vida, el d’un home de 62 anys al golf de Girolata i el d’una practicant de caiac a Erbalunga, al cap de Corse.

Després de diverses setmanes d’intenses onades de focs, les pitjors de les últimes dècades a França, el país està vivint una sèrie de tempestes en diferents punts del seu territori que els especialistes atribueixen a la intensa calor acumulada a les aigües del Mediterrani.