El canceller alemany, Olaf Scholz, s’ha defensat aquest divendres d’haver facilitat un frau fiscal perpetrat per un banc de la ciutat estat d’Hamburg quan ell era alcalde governador, davant una comissió investigadora en el parlament de la ciutat.

El que està en qüestió és si Scholz, primer des de la seva condició d’alcalde i després com a ministre de Finances, va exercir influència sobre l’administració d’impostos per a impedir que se li exigissin pagaments pendents al banc Warburg.

“No vaig tenir cap influència en el cas del banc Warburg. No va haver-hi cap influència de part de la política en el procés fiscal”, ha dit Scholz davant la comissió del parlament regional de la ciutat estat d’Hamburg.

El cas del banc Warburg pertany a l’escàndol conegut com a “cum ex” entorn de pràctiques bancàries en què es creava una espècie de carrusel de compra i venda d’accions per al final reclamar la devolució d’impostos que no s’havien pagat mai.

Aquesta pràctica va representar pèrdues de milers de milions per al fisc i hi ha hagut la sospita que Scholz, en els seus temps com a alcalde-governador d’Hamburg, va col·laborar amb els banquers Christian Olearius i Max Warburg per a evitar que la pràctica es perseguís adequadament.

Segons Scholz la sospita està basada en “conjectures que no tenen cap suport”. Assegura no conèixer els detalls de la investigació que va fer l’administració d’impostos sobre aquest tema en els seus temps d’alcalde i posteriorment en els seus temps de ministre de Finances.

Sobre una conversa amb el llavors titular de Finances d’Hamburg i actualment alcalde governador, Peter Tschentscher, Scholz ha dit que no recordava els detalls d’aquesta.

El canceller ha subratllat també que fet i fet no hi havia hagut cap mal per a la ciutat d’Hamburg, ja que el Warburg al final va pagar el deute amb el fisc.

El canceller ha rebutjat insinuacions pel fet que havia pogut donar-li un tracte preferencial al Warburg i ha assegurat haver estat sempre convençut que el frau fiscal no és un delicte refinat.

Olearios havia assegurat que Scholz li va recomanar escriure una carta a Tschentscher al·legant que la reclamació d’un deute pendent de 47 milions d’euros no tenia fonament. Tschentscher li va reexpedir la carta a l’administració fiscal, que va renunciar en el seu moment a cobrar aquests 47 milions.

Scholz ha comparegut avui per segona vegada davant la comissió i els plans inicials era que fora la seva última compareixença, però els grups parlamentaris de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i L’Esquerra volen ampliar el mandat de la investigació i interrogar al canceller una tercera vegada.

A més, la CDU es planteja obrir una segona investigació no ja en el parlament regional sinó en la cambra baixa del parlament federal (Bundestag).

En canvi, la fiscalia d’Hamburg ha dit que no hi ha cap sospita contra Scholz, però la desconfiança entre els polítics de l’oposició continua present.