Corea del Sud i els EUA han reprès avui per primer cop en quatre anys uns exercicis militars de gran magnitud en un moment marcat per l’escalada armamentística a la península i la possibilitat que el règim nord-coreà porti a terme la seva primera prova nuclear dels del 2017. Aquests exercicis busquen reforçar la interoperabilitat dels aliats en resposta al programa adoptat l’any passat per Corea del Nord per modernitzar el seu arsenal i que ha contribuït a l’escalada armamentística a la península.

Després de confirmar-se la seva celebració el passat 1 d’agost, els aliats inicien avui Ulchi Freedom Shield (UFS), segons ha confirmat en un breu comunicat l’Estat Major Conjunt sud-coreà (JCS), unes maniobres militars sobre el terreny i a gran escala que no se celebraven en aquest format des de l’estiu del 2018. Aquestes maniobres, que Corea del Nord sol condemnar ja que el règim les considera un assaig per envair el seu territori, van ser reduïdes en escala primer i cancel·lades després de cara a afavorir el diàleg durant el bienni d’apropament que van viure fins el 2019 Pionyang, Seül i Washington. El fracàs de la cimera sobre desnuclearització de Hanoi i el tancament fronterer total —que encara persisteix— de Corea del Nord per contenir la covid van tornar a distanciar ambdós blocs, una bretxa que es va ampliar encara més quan el règim de Kim Jong-un va aprovar el gener del 2021 un pla quinquenal per desenvolupar armes hipersòniques, més i millors míssils o submarins de propulsió nuclear.

Tot i que es desconeix si UFS, que durarà fins l’1 de setembre, inclourà maniobres amb foc real, es dona per fet que implicarà el desplegament de tancs, actius aeris i milers de soldats. A més de les maniobres sobre el terreny, inclou també una simulació computeritzada com a exercici de lloc de comandament i exercicis de defensa civil. UFS transcorre en dues parts, una primera que consisteix a repel·lir un hipotètic atac nord-coreà i en defensar la regió capitalina sud-coreana i una segona que consisteix en operacions de contraatac. L’exercici inclou escenaris com la detecció d’operacions de sabotatge amb explosius en centrals nuclears o atacs sobre una fàbrica de semiconductors —principal exportació sud-coreana i element clau a les cadenes de subministrament globals—, aeroports o la xarxa bancària nacional, segons ha fet públic el ministeri de Defensa sud-coreà. L’exercici també servirà per assessorar les capacitats de les forces sud-coreanes de cara a obtenir en el futur el control operatiu (OPCON) de les forces combinades en cas d’un atac nord-coreà. Tot i que originalment estava previst que Seül es fes càrrec de l’OPCON a mitjans de la passada dècada, els continus avançaments militars de Pionyang han obligat a retrassar aquesta opció.

L’últim pla de modernització armamentística de Corea del Nord ha proporcionat al seu torn un volum rècord de proves de projectils aquest any (més de 20) i també una sèrie de preparatius per realitzar la seva primera prova nuclear des del 2017. Pionyang prepara almenys des del febrer un nou test en el seu centre de proves de Punggye-ri, al nord-est del país, i, segons mostren els satèl·lits, ho té tot a punt des de fa setmanes per executar-lo. No es descarta, doncs, que el règim respongui UFS amb un assaig atòmic, tot i que molts experts apunten que podria tenir lloc abans de les legislatives dels EUA del novembre per així penalitzar el govern del demòcrata Joe Biden, cap al qual el règim ha mostrat un absolut desinterès pel que fa a reprendre el diàleg. Davant la possibilitat que Pionyang faci aviat una detonació nuclear subterrània, Seül i Washington van subratllar la setmana passada la seva intenció de respondre amb el desplegament d’actius estratègics dels EUA a la regió, tal com Biden va prometre al nou president sud-coreà, el conservador Yoon Suk-yeol, a la seva cimera de fa tres mesos.

La celebració dels exercicis arriba, a més, tres dies després que la germana de Kim Jong-un, Kim Yo-jong, rebutgés taxativament l’oferta d’ajuda econòmica plantejada per Seül al règim se aquest opta per la desnuclearització. Kim va qualificar la proposta del president Yoon d’”absurda”, va considerar que l’oferta és idèntica a la presentada sense èxit per anteriors governs conservadors sud-coreans i va desqualificar repetidament el mandatari, que va arribar al poder el passat maig.