Milers de rohingyes, refugiats en camps al sud-est de la veïna Bangladesh, van sortir ahir de les seves tendes per reclamar un retorn segur i digne a Birmània, el seu país natal, del qual van haver de fugir en massa el 25 d’agost del 2017, quan l’exèrcit birmà va llançar una gran ofensiva en resposta a diversos atacs de la resistència armada a l’opressió del règim. L’onada de violència i repressió, amb pobles sencers incendiats i més de sis morts en un sol dia, va provocar l’exili de 774.000 rohingyes a la veïna Bangladesh. Cinc anys després, ja son prop d’un milió els membres d’aquesta minoria que malviuen massificats en els campaments de Cox’s Baza, el camp més gran de refugiats del món, situat al sud-est de Bangladesh, amb por i sense poder tornar a les seves llars. Segons una enquesta de l’ONG Save the Children, tres de cada quatre infants rohingyes declaren ser infeliços o molt infeliços i “estar sempre patint”. “Volem que Bangladesh i la comunitat internacional treballin pel nostre retorn amb justícia i drets”, es podia llegir en una de les pancartes que portaven en una de les protestes multitudinàries a la zona d’Ukhiya.

Pel que fa als rohingyes que s’han quedat a Birmània, el país s’ha convertit en una presó per a ells. Viuen amb por i sense drets sota els mateixos militars que fa cinc anys van llançar la brutal ofensiva, que ha estat qualificada de “genocidi” per investigadors de l’ONU. El diari oficialista birmà Global New Light of Myanmar no fa cap esment a les operacions del 2017 dissenyades pel general Min Aung Hlaing, el mateix que l’1 de febrer de 2021 va agafar les regnes del país mitjançant un cop d’estat. Els militars han enfonsat el país en una greu crisi econòmica i una espiral de violència i els rohingyes viuen encara més aïllats en camps de desplaçats i barris vigilats i fins i tot encerclats amb filferro espinós. Els prop de 600.000 rohingyes que queden a Birmània no tenen llibertat de moviment i ni tan sols són reconeguts com a ciutadans, alhora que són detinguts quan intenten fugir del país. “La vida és realment difícil aquí”, explica a l’agència Efe un rohingya en un correu des d’un poble al nord de Rakain, estat natal d’aquesta comunitat a l’oest del país.