Électricité de France (EDF), que té aturats una trentena dels seus reactors nuclears per tasques de manteniment o per problemes detectats en diversos d’ells, continuarà durant diverses setmanes més sense poder utilitzar quatre d’ells, afectats per la corrosió.

En un context de gran tensió i incertesa pel proveïment energètic a Europa, amb el rerefons de la guerra a Ucraïna, l’elèctrica estatal francesa ha informat aquest dijous d’aquest contratemps amb un missatge on intenta tranquil·litzar el mercat i els consumidors, i on afirma que manté la seva previsió de producció nuclear per al 2022.

Un portaveu de l’empresa ha reafirmat les seves estimacions anteriors, segons les quals les centrals atòmiques de la companyia generaran aquest any entre 280 i 300 terawatts/hora. No obstant això, ha reconegut que “probablement” la xifra final estarà a la part baixa d’aquesta forquilla.

EDF ha justificat el termini de diverses setmanes per a la tornada al servei d’aquests reactors perquè s’ha fet una estimació més ajustada dels treballs de reparació.

Els 56 reactors del parc nuclear francès (tots ells d’EDF) representen normalment al voltant del 70 % de l’electricitat del país. Així va ser el 2021, quan van generar 361 terawatts/hora, molts més dels que s’esperen aquest 2022.

La resta procedeix de les centrals hidràuliques (12 % el 2021), d’altres energies renovables (una mica més del 10 %) i de les tèrmiques de gas o –de manera marginal- carbó (un 7 % entre ambdues)

El problema és que ara hi ha 32 reactors que no produeixen una petita part per les revisions periòdiques. En la majoria dels casos hi ha corrosió en els circuits de refrigeració del reactor que necessiten una reparació.

Aquesta és una de les principals raons que els preus majoristes de l’electricitat a França per al futur hivern siguin més elevats fins i tot que a Alemanya, on el preu del gas és més car.

Talls a l’hivern
Aquesta situació fa témer possibles talls de corrent la pròxima temporada d’hivern, quan augmenti la demanda per la calefacció, sobretot als pics de fred i quan sigui més difícil importar corrent dels països veïns, com fa ara.

El govern francès no ha volgut pronunciar-se encara sobre la idea d’establir a nivell europeu un sostre al preu del gas, com s’ha fet en el mercat elèctric ibèric per contenir l’escalada de l’electricitat.

Per al mercat intern, l’executiu d’Emmanuel Macron ha posat un topall a les pujades del gas i de l’electricitat per als consumidors particulars que es mantindrà almenys fins a començaments de 2023. Aquesta mesura costarà uns 20.000 milions d’euros a les arques públiques.

En el cas de l’electricitat, l’increment s’ha quedat en el 4 %, i en el del gas les tarifes estan congelades des d’octubre de 2021.