Sí. Malauradament, el que anunciava a Feixisme persistent s’ha complert fil per randa. La coalició que va establir Berlusconi amb la Lliga i amb el que ara són GdI per arribar al poder el 1994 és la clau; s’ha mantingut fins ara. Meloni va ser ministra de Berlusconi, la més jove de la República. Tots els peixos grossos de GdI han crescut sota l’ala de l’ex Cavaliere. Els hereus del partit feixista han format part de tots els executius de Berlusconi; governen en regions del nord des de fa dècades i ara Meloni és a les portes de ser la primera dona premier. Tota sola no podria, però amb la Lliga i Força Itàlia s’acosten al 48% dels vots. Un percentatge gairebé invariable des de fa més de tres anys. L’únic canvi ha estat el sorpasso de Meloni a Salvini dins la coalició.

A Feixisme persistent explico com es va anar preparant la substitució de Salvini per Meloni. El potent lobby ultraconservador dels EUA va apostar per ella –és assídua a la convenció republicana trumpista–, sobretot per la vinculació econòmica i ideològica de Salvini amb l’entorn de Putin. La guerra ha perjudicat la imatge del leghista. A més, GdI ha estat l’única oposició al govern d’unitat de Draghi, on hi havia la Lliga.

Li ha donat molta visibilitat a Meloni, més preparada, a sobre, que Salvini. La carrera del leghista s’ha caracteritzat per l’oportunisme –va passar de l’autonomisme padà a l’ultranacionalisme italià–, mentre que Meloni ha estat constant i coherent ideològicament: des de ben jove, ja militava en el neofeixisme i mai ha amagat que admira Mussolini, tot i que ara intenta vendre’s com una moderada davant la premsa estrangera. A Itàlia no li ha calgut cap campanya de blanquejament.

Perquè ja se n’han ocupat els mitjans –fins i tots els progressistes, l’anomenen “líder del centredreta”; mai “d’extrema dreta”– i la resta de partits. Fins i tot el centreesquerra.

Letta va participar al desembre a la festa convenció anual de GdI, amb la plana major del poder econòmic, polític i mediàtic del país. Allà va haver de recordar entre bromes que ell i Meloni, malgrat la bona sintonia, eren adversaris polítics. Fins i tot ha fet presentacions de llibres revisionistes del feixisme al costat de Meloni. Per això el PD en aquesta campanya no té cap credibilitat avisant del risc que els feixistes governin Itàlia: fins fa dos dies, Letta es fotografiava somrient i còmplice amb Meloni. No hauria pogut tenir millor blanquejament.

Són el model que voldrien aplicar a l’Estat espanyol i a Itàlia. A l’inici del 2020, l’extrema dreta tradicionalista mundial es va reunir a Roma en un congrés organitzat per la fundació nord-americana Edmund-Burke. Van parlar de “polítiques de família” i van atacar el papa Francesc, contraposant-lo a Joan Pau II. Hi va assistir l’extrema dreta polonesa, Santiago Abascal, Marion Marechal Le Pen… i més.

Els protagonistes van ser dos: Orbán, el més cobejat, i Meloni, amfitriona en absència de Salvini. Va ser la posada de llarg com a estrella emergent de l’extrema dreta tradicionalista. El seu discurs es va centrar a elogiar aferrissadament “l’Hongria d’Orbán i la Polònia de Kaczynski” que, segons ella, “estan sota l’atac del progressisme europeu”. Meloni vol una Itàlia com Hongria i Polònia.

Ha explicitat, com Salvini, ple suport a les polítiques ultraconservadores de Polònia i Hongria. GdI voldria eliminar les unions LGTBI, el dret a l’avortament…

A la regió de Les Marques, on governen, és pràcticament impossible avortar. Aquestes idees els han permès rebre suport dels lobbies ultres catòlics. Salvini acaba de dir: “Les polítiques de família d’Hongria són les més avançades d’Europa.” Són unes polítiques homòfobes, sexistes i racistes. Orbán va dir que incentiva la natalitat de les famílies rigorosament formades per un home i una dona hongaresos perquè “no volem esdevenir un poble de raça mixta”, i per això vol blindar la frontera. Contradient el que la ciència ha demostrat fa temps, l’extrema dreta europea invoca una suposada puresa de la raça que s’ha de preservar respecte dels que venen de fora. Volen dur a la pràctica un retrocés en drets i llibertats i ho justificaran amb teories complotistes racistes, com la del Gran Reemplaçament.