“Ja fa set­ma­nes que estem així”, admet a El Punt Avui un diplomàtic euro­peu a Bei­rut. “A l’ambai­xada, hem estat durant més d’una hora sense inter­net, tant als telèfons mòbils com als ordi­na­dors. Això ja és recur­rent”, lamenta estres­sat.

A l’empo­brit i fallit Líban, fa anys que l’accés al cor­rent elèctric i a inter­net ha dei­xat de ser a l’abast de tot­hom. Fins ara, les elits del país podien esqui­var les man­can­ces estruc­tu­rals del Líban pagant cen­te­nars de dòlars cada mes per un gene­ra­dor pri­vat que els oferís cor­rent elèctric durant algu­nes hores al dia i, de retruc, con­nexió wifi. També podien fer front a l’incre­ment expo­nen­cial de les tari­fes de tele­fo­nia mòbil, que dei­xa­ven fora bona part de la soci­e­tat. Ara, les crei­xents dis­fun­ci­o­na­li­tats del país ame­na­cen d’apar­tar del món fins i tot els qui més tenen.

Un cop més, l’avarícia de les auto­ri­tats liba­ne­ses con­demna el desen­vo­lu­pa­ment del país. Encara que sem­bli incom­pren­si­ble, l’incre­ment per cinc dels preus de la tele­fo­nia mòbil no suposa una millora en el ser­vei, sinó tot el con­trari. De manera des­a­for­tu­nada, per la hipotètica volun­tat dels pode­ro­sos d’apa­ren­tar l’interès en el bé comú, la puja de les tari­fes ha arri­bat acom­pa­nyada de la publi­cació d’una audi­to­ria a càrrec del Tri­bu­nal de Comp­tes, que revela múlti­ples casos de cor­rupció de mag­ni­tud colos­sal en el sec­tor de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Smex, grup amb seu a Bei­rut i referència en el món àrab en la defensa dels drets humans a l’entorn digi­tal, ha resu­mit les claus de l’audi­to­ria tot denun­ci­ant el mal­ba­ra­ta­ment de milers de mili­ons de dòlars la dar­rera dècada. Al Líban, l’eco­sis­tema de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons està domi­nat per dues úniques empre­ses pri­va­des que collen el con­su­mi­dor amb la tran­quil·litat de saber que no tenen com­petència i amb el beneplàcit del govern i d’Ogero, l’ope­ra­dora pública. La cor­rupció dels diri­gents d’Ogero hau­ria inclòs la incor­po­ració de 400 tre­ba­lla­dors en un sol any sense l’apro­vació de cap minis­teri, i ho hau­ria fet després que el direc­tor de recur­sos humans indiqués que no hi havia neces­si­tat d’ampliar plan­ti­lla. A molts dels nous tre­ba­lla­dors que no reque­rien de for­mació prèvia, com ara con­duc­tors o tele­fo­nis­tes, se’ls van adju­di­car sala­ris supe­ri­ors als dels engi­nyers de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Ogero també hau­ria creat nous càrrecs de direcció que ningú no sap a què es dedi­quen, apu­jat sous per damunt del que està permès i tan­cat con­trac­tes mili­o­na­ris amb proveïdors sense con­sul­tar-ho ni jus­ti­fi­car-ho abans amb el govern.

La cre­ació d’una xarxa de 3G pres­su­pos­tada en 6 mili­ons de dòlars va aca­bar engo­lint-ne 128. Els dos grups pri­vats que copen el mer­cat, Touch i Alfa, s’hau­rien sumat a la festa. L’audi­to­ria els acusa de no sot­me­tre les seves finan­ces al Tri­bu­nal de Comp­tes, de prac­ti­car nepo­tisme i de fer des­a­parèixer cen­te­nars de mili­ons de dòlars entre el 2010 i el 2020.

Cap d’aques­tes reve­la­ci­ons ha sorprès al Líban, on la cor­rupció és tan gran que impe­deix el fun­ci­o­na­ment de l’estat. Aquesta set­mana, la Com­pa­nyia Elèctrica del Líban va infor­mar que el govern no podrà ofe­rir ni una sola hora d’elec­tri­ci­tat pública fins al pro­per 5 de setem­bre, quan s’espera que arribi al país el pro­per car­re­ga­ment de com­bus­ti­ble. Llars, comerços i hos­pi­tals hau­ran de sobre­viure com puguin i dei­xar-se collar per les màfies que pro­ve­ei­xen gene­ra­dors pri­vats.

La manca de polítiques públi­ques deixa els vells sense pen­si­ons i els joves sense ganes de for­mar part del seu país, on no poden escal­far-se l’aigua, man­te­nir la nevera en marxa, car­re­gar el telèfon o aga­far l’ascen­sor.