Política

IRAQ

El líder xiïta Al-Sadr anuncia la seva retirada definitiva de la política

El líder iraquià ho ha anunciat avui en un comunicat

L’influ­ent cler­gue xiïta ira­quià Moq­tada al-Sadr ha anun­ciat avui la seva “reti­rada defi­ni­tiva” de la política enmig de la paràlisi en la qual viu el país àrab des de les elec­ci­ons par­la­mentàries del pas­sat octu­bre. “Havia deci­dit no inter­ve­nir en els assump­tes polítics però ara anun­cio la meva reti­rada defi­ni­tiva i el tan­ca­ment de totes les ins­ti­tu­ci­ons (seus)” del Bloc Sadrista, ha afir­mat en un comu­ni­cat el líder ira­quià.

Al Sadr, el movi­ment del qual va vèncer els comi­cis de l’octu­bre amb 73 dels 329 escons del legis­la­tiu, ha afir­mat que amb la seva acti­vi­tat política “només volia repa­rar la defor­mació que, en la seva majo­ria, van cau­sar les for­ces polítiques xiïtes, sent les majo­ritàries del país (...) només volia apro­par-les al poble perquè sen­tin el seu pati­ment”. Just després de la difusió del comu­ni­cat, l’ofi­cina política d’Al-Sadr anun­ciat el tan­ca­ment del seu per­fil ofi­cial a Twit­ter.

En els últims anys, Al Sadr ha optat més per la via política i ha lide­rat els prin­ci­pals movi­ments xiïtes del país, tot i que sense osten­tar un càrrec ofi­cial. El Sadrisme manté una divisió entre el clero i els gover­nants i aquesta ha sigut l’opció esco­llida per Al-Sadr. Les coa­li­ci­ons polítiques apa­dri­na­des per ell, Al Ahrar el 2014 i Sairún el 2018, van acon­se­guir gran part dels escons del legis­la­tiu, donant així al cler­gue la pos­si­bi­li­tat d’esco­llir el govern de l’Iraq sense par­ti­ci­par-hi direc­ta­ment. L’èxit d’aques­tes coa­li­ci­ons també li ha permès tenir influència en alguns minis­te­ris, sent els de Salut, Trans­port o Infra­es­truc­tu­res els seus pre­fe­rits, per poder des de les ins­ti­tu­ci­ons donar feina als seus acòlits i expan­dir la seva base. El que dis­tin­geix Al-Sadr d’altres par­tits i milícies xiïtes es la seva des­vin­cu­lació de Tehe­ran, que en els últims anys ha exer­cit cada vegada més influència a l’Iraq, però el cler­gue aboga per la sobi­ra­nia del seu país, el patri­o­tisme i la inde­pendència tot i els seus vin­cles amb el veí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.