El clergue xiïta Muqtada al-Sadr, una de les figures més influents de la vida pública a l’Iraq, va anunciar ahir que deixava la política, una decisió que va provocar les protestes dels seus seguidors a Bagdad, la capital del país, que van arribar a assaltar el palau presidencial.

“He decidit no interferir en els temes polítics, per la qual cosa ara anuncio la meva retirada definitiva i el tancament de totes les institucions, excepte el Santuari Sagrat, el Museu Al-Sahrif i l’Autoritat del Patrimoni Al-Sadr”, va indicar en un comunicat publicat a Twitter. Posteriorment, l’oficina d’Al-Sadr va emetre tres decrets pels quals queda “prohibit interferir en tots els temes polítics, governamentals i mediàtics”, així com “cridar consignes, fer onejar banderes o utilitzar qualsevol mitjà, incloses les xarxes socials, en nom del Moviment Sadrista”.

Les forces de seguretat iraquianes van demanar als seguidors del clergue que es retiressin immediatament de la Zona Verda, on es troben la majoria d’edificis governamentals i seus diplomàtiques, després que els partidaris d’Al-Sadr assaltessin el palau presidencial i la seu del govern. El caos, però, es va apoderar de la Zona Verda, on almenys una dotzena de manifestants van morir per trets. Per reclamar el cessament de la violència, Al-Sadr va iniciar una vaga de fam, segons va informar un dels seus portaveus. Prèviament, el primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi, havia instat el clergue a calmar els seus seguidors i les autoritats havien imposat el toc de queda a tot el país per contenir l’onada de violència. La missió de l’ONU a l’Iraq, per la seva banda, va advertir que la situació és molt perillosa.

Al-Sadr, que feia setmanes que mobilitzava els seus seguidors a Bagdad fins al punt d’haver pres en dues ocasions el Parlament, va exigir la dissolució de l’hemicicle i la convocatòria de noves eleccions, conscient del suport de què gaudia com a líder de la formació més votada en els últims comicis d’octubre.

Els grans derrotats dels comicis, els partits proiranians, així com els altres adversaris del clergue, havien demanat a Al-Sadr que obrís la porta a un govern de concentració, però el clergue va demanar en el seu lloc un govern de majories, proporcional al resultat de les eleccions. En protesta pel bloqueig polític, el mes de juny, en un gest inesperat, Al-Sadr va retirar els seus diputats del Parlament. Es desconeix quin serà l’impacte de la renúncia d’Al-Sadr en la vida política de l’Iraq.