Dol internacional per la mort de Mikhaïl Gorbatxov, el darrer líder de la Unió Soviètica (URSS), aquest dimarts a la nit als 91 anys a causa d’una llarga malaltia. Només saber-se la notícia de la seva mort, les mostres de condol i reconeixement internacional a la seva feina política no es van fer esperar a través de missatges a les xarxes socials.

Una actitud que contrasta amb la de Vladímir Putin, que va reaccionar de manera molt tèbia. El president rus s’ha limitat a manifestar el seu condol per la mort del polític que feia anys que estava allunyat del focus mediàtic, ni tan sols es coneixia la seva posició sobre la invasió russa d’Ucraïna. “Putin manifesta el seu profund condol per la mort de Gorbatxov”, s’ha limitat a dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

Molt diferent ha estat la reacció de la majoria de dirigents internacionals, que han reconegut a través de missatges a les xarxes socials la vàlua política i la importància de Gorbatxov per canviar l’ordre mundial com a pare de la perestroika, la glasnost (reforma i transparència) i com a últim líder de l’URSS.

La primera a fer-ho ha estat la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, que ha destacat el llegat de Gorbatxov per poder obrir “el camí a una Europa lliure”. També a través de les xarxes socials el president francès, Emmanuel Macron, ha mostrat el seu condol per la mort de Gorbatxov de qui ha dit que va “canviar la nostra història comuna”. “El seu compromís amb la pau a Europa va canviar la nostra història comuna”, va piular Macron.

A Gorbatxov se li atribueixen moltes de les transformacions a l’Europa de l’Est que van derivar en la caiguda del Mur de Berlín el 1989, la reunificació d’Alemanya poc després i la desintegració de l’URSS el 1998 i la fi de la Guerra Freda.

El primer ministre en funcions del govern britànic, Boris Johnson, també ha tingut paraules de condol per qui va ser l’últim president de l’URSS. “Sempre vaig admirar el coratge i integritat que va mostrar en dur la Guerra Freda a un final pacífic. En una època d’agressió de Putin a Ucraïna, el seu incansable compromís d’obrir la societat soviètica continua sent un exemple per a tots nosaltres”, ha escrit el polític conservador al seu compte de Twitter.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, també s’ha mostrat “profundament entristit” per la mort de l’exdirigent soviètic, a qui va recordar com un “hom d’estat que va canviar el curs de la història”.

També li ha reconegut aquest mèrit el president dels EUA, Joe Biden. Sobre l’últim dirigent de l’URSS, Biden ha dit que era un home amb una “visió extraordinària”. En un comunicat, el mandatari nord-americà assegura que Gorbatxov era un líder poc comú, amb la imaginació per veure que un futur diferent era possible i el coratge per arriscar tota la seva carrera per aconseguir-ho. “El resultat va ser un món més segur i més llibertat per a milions de persones”, indica Biden. El polític demòcrata nord-americà recorda la seva conversa amb l’expresident soviètic durant la visita que aquest va fer a la Casa Blanca el 2009, quan ell era vicepresident, i van parlar sobre els esforços dels EUA i Rússia per reduir les seves reserves nuclears.

Gorbatxov va morir dimarts al vespre a Moscou als 91 anys, just quan el seu país ha renovat el seu antagonisme amb Occident. Ni el Fons Gorbatxov ni les persones més pròxims a ells havien informat públicament sobre el seu estat de salut, però era un secret per tothom conegut que Gorbi, com era conegut a Occident, estava molt desmillorat.

Fonts de l’Hospital Clínic Central de Moscou, on va morir, van negar que la defunció estigués relacionada amb el coronavirus, sinó amb la seva avançada edat i les diferents afeccions que patia.

En les seves últimes aparicions públiques fa dos anys, la desfilada militar amb motiu del Dia de la Victòria o l’estrena en el Teatre de les Nacions d’una obra de teatre que rehabilitava la seva figura, se’l va veure sempre en cadira de rodes.

L’antic mandatari serà enterrat en els pròxims dies en el cementeri de personatges il·lustres de Novodévitxi a la capital russa al costat de la seva inseparable Raïsa, que va morir de leucèmia el 1999.

Allà també hi ha les restes del seu principal adversari polític i primer president democràticament escollit de la història de la Federació Russa, Boris Ieltsin.