La Cort Suprema del Brasil ha restringit el nombre d’armes i de municions a les quals poden accedir els ciutadans, en una decisió cautelar que ha estat adoptada excepcionalment pel risc d’augment de la “violència política” a menys d’un mes de les eleccions presidencials.

Les restriccions han estat imposades per una decisió cautelar del magistrat Edson Fachin, un dels membres del Suprem Tribunal Federal (STF), en resposta a les peticions de diferents partits polítics perquè es limiti l’abast de diferents decrets del president brasiler, el líder ultradretà Jair Bolsonaro, que flexibilitzen l’accés a les armes al país.

Tot i que es tracta de mesures cautelars, les restriccions tindran vigor fins que el ple del Suprem analitzi les demandes presentades pels partits de l’oposició contra els decrets de Bolsonaro, un defensor de l’accés lliure a les armes que aspira a ser reelegit a les presidencials del 2 d’octubre.

La mesura de Fachin imposa restriccions tant la quantitat d’armes com de municions que poden comprar els caçadors, els col·leccionistes i els membres dels clubs de tir. D’acord amb el magistrat, les autoritats respectives només poden atorgar la possessió d’armes a les persones que demostrin “efectiva necessitat” per utilitzar els equipaments.

També sentencia que l’adquisició d’armes de foc només sigui autoritzada tenint en compte la pròpia seguretat pública o de defensa nacional i no motius d’ interès particular. Així mateix, determina que “els límits quantitatius de municions adquiribles es limitin a allò que, de forma diligent i proporcional, garanteixi el necessari per a la seguretat dels ciutadans”.

Els recursos dels partits d’oposició contra els decrets que flexibilitzen la legislació sobre les armes ja havien estat analitzats per diferents membres de la Cort Suprema, però el procés va quedar paralitzat fa exactament un any quan el magistrat Kassio Nunes Marques, postulat per Bolsonaro per al càrrec i defensor de l’actual president brasiler, va demanar més temps per estudiar-los.

Com a instructor del procés, Fachin ja havia declarat inconstitucionals tres diferents decrets del cap d’Estat per facilitar l’accés a les armes i dos altres magistrats van donar suport a la seva decisió.

Davant la paralització del judici, els partits van demanar a Fachin que es pronunciés sobre l’assumpte amb mesures cautelars fins que el Suprem conclogui l’anàlisi dels recursos.

El magistrat, en resposta, ha optat per les cautelars restrictives amb l’argument que el judici porta un any paralitzat i “a la llum dels recents i lamentables episodis de violència política”. “El risc de violència política fa d’extrema i excepcional urgència la necessitat de concedir respostes mitjançant cautelars”, justifica el magistrat.

Les eleccions presidencials d’octubre són considerades com les més polaritzades en la història del Brasil perquè pràcticament han dividit el país en dos, entre els seguidors de Bolsonaro i els de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva, que surt com a favorit. Lula lidera tots els sondejos d’intenció de vot, amb prop del 44 % dels suports davant el 32 % de Bolsonaro.

La disputa ha radicalitzat en alguns sectors i obligat les autoritats regionals a sol·licitar suport a les Forces Armades per garantir la seguretat a les eleccions i al Tribunal Electoral a prohibir les armes a menys de 100 metres dels llocs de votació.

Segons l’Anuari de Seguretat Pública, el nombre de civils armats al Brasil ha augmentat un 473 %, des de 350.000 el 2018 fins a poc més d’un milió el 2022, des que el líder ultradretà va assumir el seu mandat al gener del 2019.