Johnson se’n va amb amargor i sense reconèixer errors
Presumeix del ‘Brexit’, de la vacuna de la covid i d’haver plantat cara a Putin
Obre la porta a tornar-se a presentar
“Això és tot, amics.” El discurs de comiat de Boris Johnson va començar a les 7,40 del matí amb una nota d’amargor. “El testimoni serà lliurat en el que inesperadament s’ha convertit en una cursa de relleus –va expressar–. Han canviat les regles a mig camí, però ara això no importa.” En cap moment des que va dimitir ha reconegut cap error i, fins i tot, ha deixat oberta la porta a tornar-se a presentar per a primer ministre. Johnson és un gran admirador de Winston Churchill, que va ser primer ministre dos cops amb sis anys de diferència. I podria mirar d’emular-lo.
Després va començar a enumerar els que ells considera que són els seus èxits. Primer va ser el Brexit i la recuperació de les fronteres i de les seves lleis. Després el més ràpid desplegament de la vacuna de la covid a Europa. “En sis mesos vam aconseguir vacunar el 70% de la població”, va dir, en un discurs que va repetir durant les investigacions per les festes il·legals celebrades a Downing Street durant la pandèmia.
Va destacar també que va armar els ucraïnesos quan van ser envaïts per Rússia, el que considera que és el seu gran llegat internacional. “Si Putin creu que pot tenir èxit fent xantatge o intimidant el poble britànic, està totalment equivocat”, va advertir. I després va dir que han complert el seu programa electoral amb la construcció de quaranta hospitals (els experts diuen que només són ampliacions) i la contractació de 50.000 infermeres (dada negada pels sanitaris) i va destacar el baix índex de desocupació que hi ha al país, sense recordar la inflació del 10%, que els rebuts del gas i la llum s’han doblat i que hi ha una crisi sense precedents del cost de la vida.
“Soc com un d’aquells coets impulsors que ha complert la seva funció i ara tornaré a entrar suaument a l’atmosfera i em submergiré invisiblement en algun racó remot i fosc del Pacífic”, va dir. Es va comparar amb el governant romà Cincinnatus, recte i sensat, i va dir que si el seu gos Dyln i el gat del Downing Street havien resolt les seves diferències també ho podia fer el seu partit. Va acabar oferint el seu “fervent suport” a Liz Truss.