El president rus, Vladímir Putin, tallarà la clau del gas i el petroli a Europa si Occident posa un topall als preus dels hidrocarburs russos. A més, amenaça amb trencar l’acord per l’exportació de cereal amb Ucraïna si no li aixequen les sancions.

“Hi ha obligacions contractuals, contractes de subministrament. I si es pren algun tipus de mesura política que contradigui els contractes, simplement no els complirem”, ha dit Putin durant el VII Fòrum Econòmic Oriental de Vladivostok, al l’extrem orient rus.

L’ultimàtum de Putin es produeix quan el G7 i la Unió Europea (UE) estudien diferents mesures per contrarestar l’encariment de les tarifes del gas rus, que superen els 3.000 euros per cada mil metres cúbics.

Hivern dur
En la seva intervenció, Putin ha volgut deixar clar que Rússia “no subministrarà res si això va en contra dels nostres interessos, en aquest cas econòmics. Ni gas, ni petroli, ni carbó”.

El lider rus ha insistit que el Kremlin té la intenció de complir amb els seus compromisos, però si algú intenta imposar-li la seva voluntat al marge dels contractes adquirits, el que aconseguirà serà passar un hivern molt fred.

A parer seu, la iniciativa de topar el preu del gas subministrat pel consorci estatal Gazprom és una “ximpleria” perquè “únicament provocarà un augment dels preus”.

De fet, ha culpat als mateixos clients europeus de Gazprom del dramàtic encariment de l’hidrocarbur, ja que els va oferir contractes amb preus fixos a llarg termini quan la tarifa era de 300 dòlars, però Europa va optar per pagar al comptat.

Ha assegurat que durant dècades la UE ha gaudit d’un “avantatge competitiu” gràcies als hidrocarburs russos, perquè, segons ell, són molt més rendibles que el gas natural liquat d’Estats Units d’Amèrica (EUA).  “Si volen renunciar a aquest avantatge, nosaltres no ens enfadarem. El mercat d’Europa sempre s’ha considerat premium, però la situació al món canvia molt ràpid i des de fa no gaire, al començament de la crisi al voltant d’Ucraïna, ha deixat de ser-ho”, ha assenyalat.

No obstant això, Putin ha negat que el Kremlin utilitzi l’energia com a arma contra Europa. Segons ell, són els mateixos europeus els que s’han posat en un carreró sense sortida amb les sancions adoptades contra Rússia per la seva invasió a Ucraïna.

Divendres passat Rússia va suspendre indefinidament el flux a Europa a través del gasoducte Nord Stream, que connecta Rússia amb Alemanya pel mar Bàltic, amb l’argument d’una fuita d’oli a l’única turbina encara en funcionament a l’estació de Portovaia, a la regió de Leningrad.

En aquest sentit, Putin ha explicat que els treballs de manteniment i reparació de les turbines es regeixen per la legislació del Regne Unit, que és un dels principals abanderats de les sancions contra Rússia. “No, no és una arma. Ells mateixos s’han arraconat per les sancions”, ha afirmat.

El polític rus s’ha mostrat disposat a reprendre el Nord Stream 2 “demà mateix”, però ha recordat que aquest gasoducte també està sancionat des d’abans de l’inici de les hostilitats a Ucraïna.

Putin ha volgut deixar clar que Rússia “no té problemes” per exportar els seus hidrocarburs, ja que “la demanda als mercats mundials és molt alta”. I ha posat com a exemple la Xina, l’economia de la qual creix igual que les necessitats energètiques, segons el cap del Kremlin.

L’acord per exportar els cereals, en entredit
També ha acusat Occident d’acaparar el  gra ucraïnès. Putin ha afirmat que només 60.000 dels dos milions de tones de cereals exportats des de ports del mar Negre han anat a parar “als països més pobres”.

“Excloent Turquia com a mediador, pràcticament tot el gra que surt d’Ucraïna no va als països més pobres, sinó a Europa. Només 2 de 87 vaixells va als països en vies de desenvolupament”, ha assenyalat.

És per això que ha plantejat “limitar les destinacions de l’exportació del gra i altres aliments per aquesta ruta”. “Sense falta parlaré al respecte amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan”.

Segons ell, durant dècades els europeus “han actuat com a colonitzadors” i “ara continuen actuant de la mateixa manera” amb els països en vies de desenvolupament. “Els segueixen enganyant”, ha afegit.

Per tot plegat, ha alertat d’una “catàstrofe humanitària inèdita” ja que, segons l’ONU, de les 135 milions de persones sense accés a productes bàsics el 2019 s’ha passat a 345 milions.

El 22 de juliol passat es van signar a Istanbul (Turquia) dos documents per separat: un sobre les exportacions de gra ucraïnès i un altre sobre l’exportació de productes agrícoles i fertilitzants russos.

Els acords, un amb la signatura d’Ucraïna i l’altre amb la de Rússia, van ser assolits amb la mediació de Turquia i les Nacions Unides i van permetre establir un corredor a la mar Negra per a l’exportació d’aliments.

Rússia ha denunciat últimament que aquests acords no es compleixen, ja que es mantenen els obstacles a les exportacions de grans, aliments i fertilitzants russos.

Rússia “no ha perdut ni perdrà res”
El president rus ha defensat la legitimitat de seva decisió d’intervenir militarment a Ucraïna i s’ha emparat en el precedent creat amb Kosovo. Putin ha recordat que el 2008 el tribunal internacional de l’ONU va defensar el dret d’autodeterminació d’una regió sobre el govern central serbi. “Això és aplicable a Kosovo. I per què no és el mateix per a les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk? És el mateix”, ha assenyalat.

A parer seu, Rússia té dret a reconèixer aquestes repúbliques separatistes –Putin ho va fer el 21 de febrer- i signar acords d’amistat i cooperació, que l’obliga a ajudar-les “en cas d’agressió”, com, segons ell, passa ara amb Kíiv.

Putin s’ha mostrat “convençut” que Rússia només sortirà guanyant d’aquesta crisi, ja que enfortirà la seva sobirania davant el que ha qualificat d’“agressió econòmica, financera i tecnològica” occidental. “Estic segur que ni hem perdut ni perdrem res”, ha sentenciat.

És més, ha proclamat que Washington ha perdut l’hegemonia política i econòmica, malgrat que els europeus han sacrificat el seu benestar per mantenir la “dictadura d’EUA en els assumptes mundials”. N’ha posat com a proves que el món ha perdut la confiança en el dòlar, l’euro i la lliura esterlina com a monedes de canvi i reserva.

Finalment, ha afirmat que Rússia no va iniciar les hostilitats a Ucraïna, però segur que les acabarà. “Nosaltres no hem començat res des del punt de vista de les accions militars i només intentem acabar-ho”, ha assegurat.

L’Exèrcit rus ha aconseguit conquerir tota la regió de Lugansk, però només controla poc més de la meitat de Donetsk. Moscou ha pogut obrir un corredor terrestre entre el Donbass i l’annexionada península de Crimea.