Prop de 600.000 alumnes van començar ahir a secundària, dos dies després que les etapes d’infantil i primària i també de manera avançada respecte dels cursos anteriors. En aquesta etapa no hi ha canvi d’horari lectiu, com sí que passa a les escoles, però també hi ha reptes. Un d’aquests és l’adaptació al nou currículum segons determina la Lomloe. Primària i secundària el començaran a adoptar aquest curs en els cursos imparells i de manera gradual als centres que tinguin més dificultats –n’hi ha que ja treballen amb una metodologia competencial des del currículum del 2015. Batxillerat ho haurà de fer aquest curs, ja que la selectivitat del 2024 es farà seguint aquest plantejament més competencial i per tant el que s’ensenya en el batxillerat haurà de seguir aquest model. La versió definitiva del currículum de batxillerat, però, no s’ha publicat encara i els instituts treballen amb un esborrany. Segons va assegurar la secretària general de Transformació Educativa, Núria Mora, en la presentació del nou curs, el text definitiu serà igual o gairebé igual a l’esborrany. Mora va justificar el retard de l’aprovació amb els terminis legals motivats per la publicació del Ministeri d’Educació.

135.196 dels estudiants són de formació professional. No tots van poder començar ahir el curs, ja que 20.000 estan encara en espera de saber la plaça definitiva. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va explicar en la presentació del curs que “un 25% de l’alumnat fa una sol·licitud de cicle formatiu de grau mitjà o superior i després no l’acaba formalitzant”, tot i haver aconseguit plaça. Això fa que el procediment s’allargui i no sigui “tan immediat com ens agradaria”, segons el conseller. Fins al dia 21 no es publicarà la llista final dels admesos a cada centre.

Aquest procés va ser criticat ahir per la diputada del PSC Esther Niubó, que va assegurar que hi ha 20.000 aspirants a cicles formatius d’FP que es veuen “despenjats del sistema educatiu per un problema d’oferta pública del govern”. Niubó va lamentar una falta d’ambició per a l’FP i va indicar: “Cal fer una aposta de veritat per la formació professional, i és el que no hem vist novament aquest curs.” El primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, va afirmar al seu torn que el govern “no ha estat capaç de preveure a mitjà termini com cobrir la formació” per a perfils que demanden “alguns sectors de l’economia”. “És el sistema educatiu i la mala planificació de la Generalitat el que impedeix quadrar l’oferta i la demanda”, hi va afegir.

També la Ustec va criticar la “manca de planificació” del Departament. El coordinador d’FP del sindicat, Ramon Roy, va lamentar la tardança de part de l’alumnat a conèixer en quina especialitat es podran matricular. “Hi ha hagut una mala gestió en la planificació”, va assegurar. També va afirmar que la nova llei d’FP treu atribucions als centres i permet marcar el 35% del currículum a les empreses, i va afegir-hi que hi ha hagut també mala planificació pel que fa al professorat.