Simbologia associada a la moderació, a la institucionalitat, al trencament, a la superació d’una etapa, a un horitzó de futur. Simbologia per expressar anhels, desitjos, reivindicacions. La història de la humanitat pot ser explicada a còpia de símbols. Són eines de comunicació que, en l’era de la imatge, han anat guanyant protagonisme fins a convertir-se en les estrelles de cada convocatòria. Ja no hi ha manifestació social, també les de caire lúdic, que no estigui farcida d’icones. El dissenyador Jordi Mas, qui en alguna ocasió ha rebut encàrrecs de partits polítics i d’alguna entitat sobiranista, explica com en l’era en què tothom busca l’impacte immediat a través d’una o diverses imatges, “el simbolisme o el disseny encaminat a cridar l’atenció de lluny, a buscar la fotografia significativa del moment, està molt present”. “Es busca generar una imatge que sigui com una taca, molt visible”, afegeix.

Aquesta argumentació encaixa com anell al dit amb les darreres celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Des del 2012, les manifestacions convocades per l’ANC han estat massives. Durant set anys consecutius, més d’un milió de persones van inundar els principals carrers de la capital del país, arribant-se a superar alguns anys aquesta espectacular xifra. De ben segur, encara perdura en la retina de molts ciutadans la simbologia que ha vingut marcant cada cita, traduïda en escenificacions diverses, en lemes impactants o en l’aposta per uns colors molt específics. El 2012, amb l’ANC constituïda mig any abans, les previsions més optimistes van quedar desbordades, però les performances i la col·lecció de samarretes de la Diada encara trigarien un any a arribar. El 2013 va ser l’any de la via catalana, el de les samarretes grogues i el que donava el tret de sortida a l’era de les escenificacions. Les mans de milers de ciutadans s’unien de punta a punta del país creant una gran cadena humana, al llarg de 393,8 quilòmetres. Després vindrien samarretes blanques, vermelles, coralls, turqueses... fins a la negra d’aquest any.

“És important triar elements que tothom identifiqui d’una forma senzilla, trobar aquella imatge que pots sospitar que es farà viral en molt poc temps”, assenyala Jordi Mas. En un moment en què una imatge pot estar disponible a tot el món en qüestió de segons, “el text passa a un segon terme, per darrere de la fotografia buscada”, indica aquest dissenyador, qui també assenyala que el fet que la imatge hagi passat a davant “no vol dir que el text sigui irrellevant: he presenciat reunions de moltes hores per triar una paraula”.

Marc Pericas, dissenyador de l’empresa establerta a Mataró The Pericas, parla del pes que ha adquirit la simbologia en la societat: “Ja fa anys que és fonamental, sobretot en política. Només cal pensar en tots els colors que s’associen automàticament a una formació. Tots els partits s’esforcen per consolidar un color.” La feina dels dissenyadors, però, s’ha anat complicant a mesura que les formacions polítiques han anat assolint aquest objectiu: “Has de pensar que si tries un color que el públic relaciona amb una formació concreta, el missatge pot ser malinterpretat. La solució passa molts cops per combinar tonalitats.” També n’hi ha alguns, com les grans firmes comercials, que “cada cop opten més pels colors neutres per tal que l’elecció doni poc peu a la interpretació”.

Pel que fa al missatge de text que es mira de fer arribar a la gent, Pericas subratlla que la tendència està virant els darrers anys “cap a missatges més simplificats, que tothom pugui entendre, i amb el mínim d’informació que sigui possible”. Aquesta preferència és, ni menys ni menys, el resultat o la conseqüència directa d’estar davant d’una societat que, en paraules d’aquest expert, “llegeix menys i està acostumada a l’impacte visual curt, amb poc espai per a la reflexió”.

Respecte de la iconografia que acompanya la celebració de cada Diada, Marc Pericas assenyala la importància d’“aconseguir que la gent que hi participa se senti que forma part d’un moment exclusiu i, per tant,d’una fotografia única fàcilment identificable”. D’altra banda, remarca la rellevància que han adquirit les imatges aèries, ara que els drons formen part del joc. “Els actes es dissenyen pensant en aquella foto que pot ser la portada d’un diari o obrir un informatiu”, diu.