El relleu en la corona britànica, després de setanta anys de regnat d’Elisabet II, ha reobert el debat, en diversos països de la Commonwealth, excolònies britàniques, sobre la conveniència de mantenir el rei d’Anglaterra com a cap d’estat o bé constituir-se com a república.

Gairebé tots els líders dels països del món s’han desfet en elogis, els darrers dies, sobre la figura d’Elisabet II i el seu llegat històric, especialment els estats que mantenen o han mantingut històricament un vincle més fort amb el Regne Unit. Però el relleu de la carismàtica i símbol del segle XX Elisabet II per l’ara rei Carles III, que no té, de moment, la qualitat d’aixecar passions, amenaça amb canviar les coses.

De fet, ja abans de la mort de la reina, les crides de polítics i activistes d’excolònies britàniques a retirar al monarca britànic la condició de cap d’estat dels seus països ha augmentat de forma exponencial. S’hi han sumat, a més, crides a demanar al Regne Unit reparacions econòmiques pel seu paper en l’esclavisme de molts estats.

L’agència de notícies Reuters informa que, a primers d’aquest any, diversos líders de la Commonwealth van expressar, en una cimera a Kigali, inquietud pel relleu d’Elisabet a Carles. El març passat, la gira de vuit dies de Guillem, l’ara príncep hereu, i la seva dona Caterina a Belize, Jamaica i les Bahames va estar marcada per les demandes de reparació i perdó per l’esclavitud.

Més de deu milions d’africans van ser víctimes del comerç d’esclaus a través de l’Atlàntic entre el segle XV i el XIX. Els qui van sobreviure a aquella dura travessia van ser obligats a treballar en plantacions al Carib i la resta del continent americà. El govern de Jamaica va anunciar, l’any passat, que demanaria al Regne Unit una compensació pel trasllat forçós de prop de 600.000 africans per treballar en plantacions de canya de sucre i de bananes que van contribuir a inflar les fortunes dels esclavistes britànics.

“Sigui qui sigui que assumeixi la posició [de rei al Regne Unit], se li hauria de demanar que faci que la família reial pagui les reparacions als africans”, va dir David Denny, secretari general del Moviment per a la Pau i la Integració del Carib, amb seu a Barbados, en declaracions recollides per Reuters. “Tots plegats hauríem de treballar per eliminar la família reial com a cap d’estat de les nostres nacions”, hi va afegir.

Jamaica ha anunciat que aviat podria seguir l’exemple de Barbados, que el novembre de l’any passat es va convertir en república. La reina Elisabet II va deixar de ser la cap d’estat d’aquell país. Una enquesta feta pública el mes passat revelava que el 56% dels jamaicans estan a favor d’emprendre el camí cap a la república.

El debat sobre la forma d’estat també és molt viu a Austràlia, un dels països de la Commonwealth per què, diuen, Elisabet II tenia més simpatia. Poques hores després del traspàs de la monarca, el líder dels Verds, Adam Bandt, va publicar un missatge a Twitter en què deia: “Descansi en pau la reina Elisabet II. Els nostres pensaments estan amb la seva família i els éssers estimats” i hi afegia: “Ara, Austràlia ha de mirar endavant. Necessitem un tractat amb les nacions originàries i convertir-nos en república.”

Bandt va rebre moltes crítiques dels sectors promonàrquics, que li retreien una manca de sensibilitat en aquell moment, però representen un sentiment compartit per bona part de la població. El govern laborista, elegit el maig passat, ha anunciat que té intenció de convocar un referèndum per decidir si Austràlia ha d’esdevenir una república en cas que Anthony Albanese sigui reelegit per a un segon mandat. L’executiu, favorable a l’opció republicana, ha nomenat, fins i tot, un viceministre per a la república.

Austràlia va fer un referèndum sobre la forma d’estat el 1999. En aquella ocasió, l’opció republicana va perdre enfront de la monàrquica, tot i que, aleshores, hi havia un estat d’opinió favorable a la república. La derrota es va produir, segons els analistes, perquè en l’opció de la república es proposava que el cap d’estat fos escollit pel Parlament i molts ciutadans demanaven que fos una elecció directa, com passa, per exemple, als Estats Units.