Les conseqüències de la pandèmia ja s’intuïen devastadores per a l’economia i el benestar en general i la situació es va agreujar amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, que ho ha alterat tot. L’esforç de consens dins la UE fins a arribar a crear els Fons Next Generation EU amb 750.000 milions d’euros per a la sortida ordenada de la crisi de la covid era tota una declaració d’intencions d’una Unió Europea unida i amb voluntat de trobar una sortida consensuada de la crisi. I ara ens trobem increments del cost de l’energia que provoca una pujada de preus en altres sectors, donat que el transport i la indústria bàsicament funcionen amb energia. I la inflació s’ha situat per sobre del 10%, que és totalment incompatible amb l’objectiu i mandat del Banc Central Europeu (BCE), que és mantenir la inflació per sota del 2%, i també ho és des d’un punt de vista pragmàtic, donat que amb aquesta pujada de preus, sense que s’apugin els salaris, el poder adquisitiu de les famílies baixa molt i aboca a moltes situacions de pobresa.

La solució de llibre per frenar la pujada desmesurada de la inflació és que el Banc Central Europeu apugi els tipus d’interès, i així ho ha fet aquests dies amb un increment del 0,75%, situant-se en 1,25%, decisió molt contundent si pensem que durant els darrers anys els tipus han estat al O%. El que es pretén amb aquesta mesura és que l’economia es desacceleri i consegüentment els preus baixin. El problema que hi pot haver és que hi ha un element central, que és l’increment de preus de l’energia, que ho afecta tot, de manera que per aconseguir l’objectiu principal d’abaixar la inflació i anar cap a la sostenibilitat de l’economia fa falta, o seria desitjable, una baixada i contenció de preus de l’energia. De fet, aquests dies la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat d’establir un límit als preus de l’energia que es compra a Rússia i també expandir l’excepció ibèrica a altres estats de la UE. Per aconseguir aquests dos objectius, s’han reunit els ministres d’Energia dels 27 estats de la Unió Europea i els resultats, com passa sovint a la UE, no han sigut del tot satisfactoris, bàsicament perquè hi ha estats que depenen molt de l’energia russa i no volen collar tant Putin, per no tenir més endavant conseqüències de falta de subministrament.

Així, quan ja sortíem de la pandèmia hem entrat en la guerra, que és més letal que la mateixa pandèmia, pels efectes de morts i destrosses econòmiques. De fet, però, l’aposta de secundar els EUA i fer front a l’agressivitat de Putin té també les seves conseqüències negatives per a la ciutadania europea. La decisió està presa i l’objectiu d’Occident és deixar de dependre de l’energia russa, fet que obliga a cercar i consolidar altres venedors i rutes d’arribada. El que convindria, per al bé de tothom, especialment per a la ciutadania ucraïnesa, és que es trobés la fórmula per aturar la guerra i per mantenir la pau, que sovint és encara més difícil. Si s’aconseguís, hi guanyaria molt la població ucraïnesa, també l’europea i, en fi, tota la humanitat.