Quatre dies després de les eleccions, el líder de Força Itàlia farà 86 anys. Hi ha dues coses que defineixen Silvio Berlusconi i que estan relacionades: ha estat quatre vegades primer ministre i l’home més ric d’Itàlia durant anys. A principi dels noranta era un conegut empresari amb problemes amb la justícia. Va entrar en política aprofitant-se de l’hecatombe de Tangentopolis, la sèrie d’escàndols de corrupció que va enfonsar el sistema de partits italià. L’aleshores cap de Fininvest i Mediaset podia permetre’s sortir a la televisió fent un missatge estudiadament institucional que marcaria la història del país. “Itàlia és el país que estimo”, va dir mentre es presentava com el baluard de la llibertat que combatria la corrupció. Va arribar al poder pactant al nord amb l’aleshores Lliga Nord i al sud amb els neofeixistes del Movimento Sociale Italiano. Va trencar així el pacte que fins llavors havien respectat la resta de partits, de no dur els feixistes al poder. És el gran blanquejador del feixisme a Itàlia, el pare de la frase “Mussolini va fer moltes coses bones”.

Segons la revista Forbes, actualment és el tercer home més ric d’Itàlia i té un patrimoni net de 7.100 milions de dòlars. També té unes quantes causes obertes amb la justícia. El 2013 va ser condemnat a quatre anys de presó i dos d’inhabilitació per haver estat “l’instigador d’un mecanisme de frau fiscal” a les empreses que ell dirigia, segons la sentència del Suprem italià en el cas Mediaset. Per aquesta condemna, el novembre del 2013 va deixar l’escó després de vint anys ininterromputs i va perdre el títol de Cavaliere.

Berlusconi és el pioner en gairebé tot, en política. Va ser Trump abans que Trump; un mem abans que existissin els mems. Fa dècades que acusa tothom que no pensi com ell d’envejós, de difondre notícies falses o de ser comunista. L’eslògan que ha fet famosa Isabel Díaz-Ayuso, el de “comunisme o llibertat”, ell fa anys que el repeteix als mitjans de la seva propietat. Li agrada presentar-se com un avi venerable, estadista, animalista i europeista, i al mateix temps explicar acudits verros i fer vídeos kitsch a TikTok. Showman abans que polític, té ben apamat el personatge que no deixa mai indiferent a ningú.