Giuseppe Conte va néixer en un petit poble de la Pulla fa 58 anys, i fins a la primavera del 2018 era un advocat desconegut. Va entrar en política d’una manera molt peculiar i no gaire afalagadora. Els 5 Estrelles i la Lliga volien formar un govern bicèfal, posant al capdavant dos vice primers ministres: d’una banda, Luigi di Maio per als grillini i, de l’altra, Matteo Salvini per als leghistes. Per això, necessitaven un home de palla, algú sense veu ni vot, que es limités a obeir allò que els dos vice primers ministres li manessin. I així van optar per Conte, que es va presentar com una figura “tècnica”. Va firmar un contracte per assegurar que es limitaria a complir el programa que els dos líders polítics havien acordat.

Ell s’ha definit “sense ideologia”, però també “populista”. Això li deu haver permès defensar les polítiques migratòries de Salvini, que l’ONU va considerar que vulneraven els drets humans, i a continuació defensar les polítiques del centreesquerra. Va ser primer ministre amb la Lliga, i amb el Partit Demòcrata. Ara lidera els 5 Estrelles i, en veure que on hi pot haver més lloc és cap al centreesquerra –el centredreta i la dreta estan saturats–, defensa posicions una mica més progressistes.