El Congrés dels Diputats ha aprovat tramitar la proposició de llei registrada per PSOE i Unides Podem que crea nous impostos temporals a les grans empreses energètiques i la banca.

La presa en consideració de la iniciativa ha obtingut el suport de 187 diputats, entre els quals els d’ERC, PNB, EH Bildu, CUP, Més País o Coalició Canària, i l’oposició dels 153 parlamentaris de PP, Cs i Vox. Junts i el PDeCAT han optat per l’abstenció (8).

El text comença ara el seu tràmit parlamentari amb l’objectiu que estigui en vigor el 2023, per poder recaptar 7.000 milions d’euros en dos anys amb les dues figures tributàries. Els aliats de la investidura ja han reclamat que durant la tramitació de la llei s’hi facin modificacions.

Suports amb matisos
El debat ha dividit els grups de la cambra en dos bàndols clars: els qui donen suport que els sectors beneficiats per la crisi aportin més a les arques públiques i els qui creuen que aquesta llei generarà inseguretat jurídica i que ho acabaran pagant els ciutadans.

ERC, EH Bildu, la CUP o el BNG han donat la benvinguda als impostos, però els han considerat insuficients. El diputat republicà Joan Margall veu “bona” la iniciativa, però ha opinat que arriba “molt tard” i és un “pedaç”. Margall ha avançat que ERC pretén treballar per fer-la “més ambiciosa” i ha reclamat “ampliar l’àmbit d’aplicació, que tingui caràcter permanent mentre els beneficis siguin extraordinaris i una tramitació ràpida”.

El diputat de la CUP Albert Botran ha defensat la nacionalització de les empreses a qui van dirigits els gravàmens per aconseguir el “control de preus, limitar beneficis i dirigir democràticament la necessària transició energètica”. Botran ha resumit que està “a favor d’aquests impostos, però més a favor encara de l’expropiació”.

El PNB ha anunciat el vot a favor de la presa en consideració, però ha avisat que no es pot donar per fet el seu suport més endavant, ja que veu la iniciativa “molt populista” i feta amb “improvisació”. Els grups bascos, a més, reclamen que la gestió del tribut sigui autonòmica.

Al marge del suport a la norma, diversos grups han alertat de l’“arquitectura feble” d’aquests impostos, així com que s’hagi tramitat com a proposició de llei, en lloc de projecte de llei, per a estalviar-se tots els tràmits previs a la seua presentació en les Corts.

Abstenció de Junts i PDeCAT
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha justificat l’abstenció per “l’arquitectura dèbil” de la mesura, que pronostica que “acabarà xocant de ple en els tribunals”. A més, ha opinat que aquests impostos acabaran repercutint en els clients. “No crec que deixar per escrit que no es pot traslladar [el gravamen als clients] sigui suficient”, ha apuntat.

El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha criticat l’estructura jurídica del text, que veu “molt poc depurat des de l’òptica de la tècnica legislativa”. Segons ell, la normativa pot generar inseguretat jurídica en el sector financer i ha augurat que “serà objecte d’impugnació”.

Oposició de la dreta espanyola
Tant PP com Vox i Cs s’han oposat a la iniciativa. El popular Mario Garcés ha censurat els tributs a les grans companyies, que qualificat de “viatge a la irracionalitat fiscal” i “disbarat jurídic”. Segons ell, el govern espanyol és “una màquina de crear pobres”.

Els grups que hi han votat en contra han criticat també que el govern vulgui recaptar amb aquesta prestació tributària 2.000 milions anuals de les empreses energètiques i 1.500 milions de la banca, que, segons ells, acabaran recaient sobre els consumidors, quan l’executiu ja ha ingressat via impostos 22.000 milions d’euros més aquest any.

Mesura “justa” per al PSOE
La diputada socialista Patricia Blanquer ha defensat que la norma planteja “aportacions justes, justificades constitucionalment, supeditades a l’interès general”. Segons ella, no és “res extravagant”, ja que va “en línia amb el que potencia la Comissió Europea”. “És de justícia el que els estem demanant” perquè “promou esforços econòmics de manera equitativa”, ha dit. “Temps extraordinaris exigeixen esforços extraordinaris”, ha sentenciat.

El portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha reivindicat que la seva formació porta tota la legislatura defensant un increment d’impostos a les grans corporacions i que fins ara se’ls havia acusat de ser “populistes, bolivarians i de voler convertir Espanya en Veneçuela”. Echenique ha celebrat que arran de la guerra d’Ucraïna la Unió Europea i el PSOE s’hi mostrin ara a favor.

“Benvinguts a aquest contuberni de populistes bolivarians”, ha ironitzat. Echenique ha reivindicat que Unides Podem fa “propostes sensates per millorar la vida de la gent”.

7.000 milions de recaptació en dos anys
La norma preveu la creació de dues prestacions patrimonials de naturalesa pública i caràcter no tributari, que no podran traslladar-se als consumidors. Aquesta obligació serà vigilada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i l’incompliment suposaria una falta “molt greu” sancionada amb el 150 % de l’import traslladat.

Aquestes prestacions afectaran una vintena de grans empreses durant dos anys, a pagar el 2023 i el 2024, tot i que referides als resultats de l’any previ, i no es podran deduir en l’impost de societats.

Segons el text de la proposició de llei, l’impost a les energètiques serà de l’1,2% sobre l’import net de la xifra de negocis. No afectarà les empreses amb facturació inferior a 1.000 milions d’euros. L’executiu espera que aporti 2.000 milions l’any, és a dir 4.000 milions en dos anys.

L’impost a les entitats de crèdit serà un gravamen del 4,8% sobre l’import net o el marge d’interessos o de comissions. Afectarà les entitats que superin els 800 milions d’euros en interessos o comissions, i preveu recaptar prop de 1.500 milions l’any, 3.000 milions en dos anys. En total són 7.000 milions en dos anys, el temps que la proposició preveu que s’apliqui el tribut.

L’objectiu és que aquesta proposició de llei entri en vigor a començaments de l’any vinent i que dos dels sectors beneficiats per l’actual crisi aportin més.