Estalviar electricitat, limitar els ingressos extraordinaris de les companyies elèctriques i reduir els beneficis extraordinaris de les petrolieres són les tres mesures temporals i urgents que ha presentar aquest dimecres la Comissió Europea (CE) per alleujar la situació d’escassetat energètica a la Unió Europea (UE). Brussel·les estima que aquestes mesures permetran recaptar més de 140.000 milions d’euros.

La presidenta de l’executiu europeu, Ursula von der Leyen, ha presentat aquest dimecres durant el debat de l’estat de la Unió al Parlament Europeu una proposta legislativa per impulsar una reducció del consum d’energia –obligatòria en les hores punta-, un límit a la retribució de les renovables i la nuclear en el mercat majorista i un impost sobre els beneficis extraordinaris de les companyies que utilitzin combustibles fòssils.

Estalvi d’electricitat
La primera mesura de Brussel·les, que arriba després de l’acord voluntari dels 27 per estalviar un 15 % de gas, aposta per reduir el consum elèctric de mitjana un 10 % i que aquest esforç inclogui “obligatòriament” una retallada d’almenys el 5 % en les hores pic on la demanda és més alta.

“Vull que la nostra Unió prengui exemple de la seva gent. Reduir la demanda en les hores punta farà que el subministrament duri més temps, i farà baixar els preus”, ha defensat Von der Leyen.

El vicepresident de la Comissió Europea pel Pacte Verd, Frans Timmermans, ha defensat en roda de premsa que “reduir la demanda és fonamental per a l’èxit general d’aquestes mesures: abarateix les factures d’energia, acaba amb la capacitat de Putin per convertir en una arma els seus recursos energètics, redueix les emissions i ajuda a reequilibrar el mercat energètic”.

Impost als combustibles fòssils
La segona mesura que planteja la CE és gravar els beneficis extraordinaris de les empreses actives en el sector del petroli, el gas, el carbó i la refineria amb un impost “excepcional i temporal” del 33 %.

Aquesta “contribució de solidaritat” s’aplicarà a qualsevol benefici obtingut l’any 2022 que superi el 20 % dels guanys mitjans dels últims tres anys. La proposta deixa marge als països perquè adoptin un tipus fins i tot superior.

“Les grans empreses de petroli, gas i carbó obtenen enormes beneficis. Així que han de pagar una part justa, han de donar una contribució de crisi”, ha apuntat Von der Leyen en una intervenció centrada especialment en la resposta europea a la invasió de Rússia sobre Ucraïna.

Topall a les renovables
La Comissió Europea també proposa limitar a 180 euros el preu del megawatt hora (MWh) al mercat marginalista per a les energies amb baixos costos de producció per a la generació elèctrica, és a dir, les que utilitzen fonts com l’energia nuclear, renovables o lignit.

Segons la CE, l’objectiu darrere aquesta mesura consisteix a limitar els beneficis de les empreses que utilitzen aquest tipus de tecnologia per generar electricitat, que actualment poden aprofitar-se de la situació del mercat per obtenir més ingressos. Això generaria un estalvi total de 117.000 milions d’euros, segons els càlculs fets des de Brussel·les. En cas d’aplicar-se, la mesura estaria vigent fins al març de 2023. La comissió argumenta que aquestes empreses obtenien, en condicions normals del mercat, uns ingressos “significativament menors”.

L’Executiu entén que aquest topall contribuiria a “minimitzar l’impacte” dels alts preus del gas i del carbó i, al mateix temps, garantiria a les elèctriques un “retorn raonable”.

Amb aquestes dues noves figures de recaptació la Comissió Europea calcula que podria recaptar més de 140.000 milions d’euros (uns 117.000 milions del topall a les renovables i 25.000 milions més de l’impost a les petrolieres), que es destinarien a alleujar la càrrega de les llars i empreses més exposades a l’alça dels preus energètics, amb mesures dissenyades a nivell nacional. “La nostra proposta recaptarà més de 140.000 milions d’euros perquè els Estats membres esmorteeixin el cop directament”, ha assegurat Von der Leyen.

La CE presentarà aquest dimecres els detalls del seu paquet de “mesures temporals, d’urgència” per redistribuir els elevats ingressos “que mai han comptabilitzat, ni tan sols han somiat” les companyies energètiques.

Aquest paquet de mesures, que els ministres d’Energia de la UE intentaran aprovar el 30 de setembre, aparca la idea d’establir un límit al preu de les importacions de gas rus per gasoducte, o fins i tot també al que arriba des de Noruega o Algèria o al gas natural liquat que arriba en vaixells metaners.

Prescindir del gas rus
A més, la Comissió ha assegurat que continuarà “treballant per abaixar els preus del gas”, en part negociant amb Noruega i Algèria, els altres dos països que, a banda de Rússia, lliuren gas per gasoducte a la UE.

Per allunyar-se del gas rus, la UE ha augmentat les importacions de gas natural liquat (LNG), però la referència utilitzada en el mercat del gas –l’índex holandès TTF- no s’ha adaptat” i Brussel·les treballa en “l’establiment d’un índex més representatiu”, ha apuntat.

En paral·lel, la UE treballa en eines per ajudar les empreses energètiques amb “greus problemes de liquiditat als mercats de futurs d’electricitat” per l’augment de les garanties que han de presentar, cosa que posa en risc el funcionament del sistema energètic, segons Von der Leyen. La presidenta de l’executiu comunitari ha insistit, tal com ja va anunciar la setmana passada, que modificaran el marc temporal d’ajudes a empreses per permetre que els governs puguin aportar garanties. “Treballarem amb els reguladors del mercat per alleujar aquests problemes modificant les normes sobre avals i prenent mesures per limitar la volatilitat dels preus intradia. I modificarem el marc temporal d’ajudes estatals a l’octubre”, ha assenyalat.

Reforma del mercat elèctric
Més enllà d’aquestes mesures d’emergència, la UE treballa en una reforma “en profunditat” del mercat elèctric amb l’objectiu que permeti als consumidors beneficiar-se del baix cost de les renovables. Per aconseguir-ho, la CE aposta per “desvincular la influència dominant del gas en el preu de l’electricitat”. Segons Von der Leyen, aquesta iniciativa es concretarà “al final d’aquest any”.

“Rússia segueix manipulant activament el nostre mercat energètic. Prefereixen cremar el gas que produeixen abans que entregar-lo, el mercat ja no funciona”, ha recordat la presidenta de la CE.

És per això que ha reivindicat els esforços dels països per reduir la dependència energètica de Rússia i ha defensat la necessitat de buscar “socis fiables” i fonts alternatives d’energia. “Es tracta d’inversions molt costoses, però la dependència dels combustibles sòlids russos surt molt més cara”, ha remarcat.

Von der Leyen ha reivindicat la importància de l’hidrogen en el futur energètic del bloc i ha anunciat la creació d’un Banc Europeu de l’Hidrogen. L’ens podrà invertir 3.000 milions d’euros per ajudar a construir el futur mercat de l’hidrogen, ha detallat.