Pocs intèrprets aconsegueixen fama internacional, i els que ho fan, solen ser de cinematografies potents com la francesa o l’italiana. L’actriu Irene Papas, morta ahir a l’edat de 96 anys, va ser una de les excepcions. Nascuda el 1926 en un poblet a prop de Corint, es va mudar amb la família a Atenes als set anys i va esdevenir la gran dama del teatre grec, gràcies en bona part a les seves interpretacions dels grans clàssics del seu país. Va ser sobretot el cinema, però, que la va donar a conèixer al món, gràcies a films nominats als Oscar com Els canons de Navarone (1961), Electra (1962) i Zorba, el grec (1964).

Irene Papas va iniciar la seva carrera als quinze anys, primer com a actriu radiofònica, cantant i ballarina. Ja als anys 50, va encarnar heroïnes gregues com Antígona al Teatre Nacional de Grècia i a la gran pantalla, en papers aclamats per la crítica. Quan la dictadura va prendre el poder a Grècia, el 1967, es va exiliar durant uns anys a Roma i els Estats Units, on va seguir treballant, col·laborant, entre d’altres, amb directors com Franco Zeffirelli, Franco Rossi o Costa-Gavras. Aquest últim la va dirigir a Z, una crítica indirecta a la dictadura dels Coronels de Grècia. Irene Papas va tenir una relació amorosa amb el cèlebre actor Marlon Brando i, després de la seva mort, l’actriu va confessar que va ser l’amor de la seva vida.

Després de la caiguda de la junta militar, el 1974, Irene Papas va poder tornar al seu país. El 1995 va ser condecorada amb la insígnia de l’Ordre del Fènix. L’actriu grega va treballar en més de 70 pel·lícules en cinquanta anys de carrera. El 2018 va anunciar que patia Alzheimer des de feia cinc anys.