Pocs intèrprets acon­se­guei­xen fama inter­na­ci­o­nal, i els que ho fan, solen ser de cine­ma­to­gra­fies potents com la fran­cesa o l’ita­li­ana. L’actriu Irene Papas, morta ahir a l’edat de 96 anys, va ser una de les excep­ci­ons. Nas­cuda el 1926 en un poblet a prop de Corint, es va mudar amb la família a Ate­nes als set anys i va esde­ve­nir la gran dama del tea­tre grec, gràcies en bona part a les seves inter­pre­ta­ci­ons dels grans clàssics del seu país. Va ser sobre­tot el cinema, però, que la va donar a conèixer al món, gràcies a films nomi­nats als Oscar com Els canons de Nava­rone (1961), Elec­tra (1962) i Zorba, el grec (1964).

Irene Papas va ini­ciar la seva car­rera als quinze anys, pri­mer com a actriu radiofònica, can­tant i balla­rina. Ja als anys 50, va encar­nar heroïnes gre­gues com Antígona al Tea­tre Naci­o­nal de Grècia i a la gran pan­ta­lla, en papers acla­mats per la crítica. Quan la dic­ta­dura va pren­dre el poder a Grècia, el 1967, es va exi­liar durant uns anys a Roma i els Estats Units, on va seguir tre­ba­llant, col·labo­rant, entre d’altres, amb direc­tors com Franco Zef­fi­re­lli, Franco Rossi o Costa-Gav­ras. Aquest últim la va diri­gir a Z, una crítica indi­recta a la dic­ta­dura dels Coro­nels de Grècia. Irene Papas va tenir una relació amo­rosa amb el cèlebre actor Mar­lon Brando i, després de la seva mort, l’actriu va con­fes­sar que va ser l’amor de la seva vida.

Després de la cai­guda de la junta mili­tar, el 1974, Irene Papas va poder tor­nar al seu país. El 1995 va ser con­de­co­rada amb la insígnia de l’Ordre del Fènix. L’actriu grega va tre­ba­llar en més de 70 pel·lícules en cin­quanta anys de car­rera. El 2018 va anun­ciar que patia Alz­hei­mer des de feia cinc anys.