El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha donat a conèixer aquest dimecres la seva sentència sobre el cas dels ERO d’Andalusia, que confirma la condemna de sis anys de presó per a l’expresident de la Junta Antonio Griñán i a nou anys d’inhabilitació al seu predecessor, Manuel Chaves. La Sala Penal del TS desestima els recursos dels acusats en considerar que van tenir “perfecte coneixement” del sistema il·legal d’ajudes. La decisió té el vot particular discrepant de dues magistrades, que consideren que la condemna es basa en una “mera especulació” que manca d’una “prova seriosa i sòlida”.

L’alt tribunal ha publicat avui l’escrit de la sentència, el sentit de la qual va avançar el passat juliol, i també els vots particulars de les jutgesses Ana Ferrer i Susana Polo, que consideren que ni Griñán ni altres càrrecs públics andalusos havien de ser condemnats per un delicte de malversació de diners públics, que és el que comporta penes de presó. Els condemnats per malversació són aquells que, com l’esmentat expresident, van tenir coneixement de la gestió concreta de les ajudes i que havien i podien evitar que el procediment il·legal continués.

L’escrit, de 1.205 pàgines, confirma la condemna que l’Audiència de Sevilla va imposar ja fa gairebé tres anys a diversos càrrecs polítics i públics andalusos per delictes de malversació i prevaricació. En el cas de Griñán, el Suprem considera provat que José Antonio Griñán va tenir coneixement i i no va fer res per impedir que es paguessin aquestes ajudes, tot i saber del “descontrol” i les “gravíssimes il·legalitats” que constituïen.

Els magistrats afirmen que la prova practicada “acredita, sens dubte, la il·legalitat de la gestió, l’absolut descontrol i la total discrecionalitat amb la que es concedien les ajudes o s’utilitzaven els fons”. En aquest sentit, subratlla que “la magnitud dels fets explica les dimensions d’aquesta causa i l’existència de més d’un centenar de peces separades pendents d’enjudiciament”.

La sala descriu que la gestió d’aquesta cabals públics es va realitzar “com si fossin propis, en favor d’empreses i persones lliurement determinades i segons les preferències i interessos polítics de les autoritats que concedien les subvencions”. I tot això “sense bases de convocatòria, sense publicitat, en ocasions sense precisar l’objecte de l’ajuda, i sense el compliment de tot un ampli sistema de controls i garanties establerts per la llei”.

Al recurs refusat pel Suprem, Griñán defensava que els fets provats de la sentència de Sevilla no descriuen una acció malversadora perquè no s’hi estableix cap vinculació entre ell i la gestió dels fons, i tampoc hi ha vinculació amb les destinacions concretes dels mateixos. A més, al·legava que el simple coneixement de la destinació no és suficient per afirmar la il·licitud penal de la conducta, ja que cal alguna forma de participació en l’execució dels fets.

No obstant això, la Sala “declara provat que Griñán, entre d’altres, va intervenir en la dotació de fons a través d’un sistema de pressupostació il·legal amb coneixement de les conseqüències que això podia tenir en la gestió” i “també que va conèixer les il·licituds perpetrades amb aquests fons”.

El Suprem recorda que en virtut de  “les competències que la corresponien” com a president de la Junta “va tenir capacitat d’impedir aquesta mena de gestió” però, en canvi, “va permetre que se seguís produint aquesta irregular situació any rere any”. “No ofereix dubte la vinculació de Griñán, no només amb la pressupostació sinó amb la gestió dels fons, actuació aquesta que no pot ser qualificada com a aliena, desconeguda o desconnectada amb l’exercici de les seves funcions públiques”, conclou.

En el cas de l’expresident andalús Manuel Chaves, el Suprem també considera que va ser “perfecte coneixedor” del sistema il·legal d’ajudes. Segons la sentència, les fonts de coneixement de les irregularitats van ser “molt diverses” i permeten afirmar-lo “amb la necessària que requereix un pronunciament de culpabilitat”.

El tribunal destaca que la concessió d’ajuts sociolaborals va ser un dels eixos de la seva acció política i que el canvi del sistema de pressupostació i concessió va tenir el seu origen en les dificultats que es produïen en el pagament de les ajudes. “És irracional des de qualsevol punt suposar que el president de la Junta d’Andalusia no tingués coneixement d’aquest afer”, afirma l’alt tribunal, que subratlla que no es tractava d’una “qüestió menor”.


UN INFORME CLAU IGNORAT PELS CONDEMNATS

La sentència veu molt rellevant un informe elaborat per la Intervenció Delegada de la Conselleria d’Ocupació i notificat a diferents autoritats, en el qual es feia constar de forma detallada les diferents irregularitats que es produïen.

Segons el Suprem que “el coneixement d’aquesta situació era inqüestionable pels qui van concedir les subvencions”. “Però no només d’ells” sinó que “en la sentència d’instància es declara que també van tenir coneixement algunes de les autoritats que van aprovar les partides pressupostàries i que van ser informades de la gestió altament irregular de les ajudes”.

A més d’aquest informe, en els restants “s’insisteix en la il·legalitat del procés que s’estava seguint, cosa que, sumada al contingut del primer informe, revela que va existir informació continuada que va permetre conèixer què passava i va possibilitar que s’adoptessin decisions per posar fi al malbaratament de fons públics”.

NO VAN SER CONDEMNATS PEL SEU CÀRREC, SINÓ PELS SEUS DELICTES

La resolució surt al pas d’un argument repetit en molts recursos i defensa que “els acusats no han estat condemnats per raó del seu càrrec, sinó per haver-se provat els diferents pressupostos típics dels delictes imputats i per haver-se acreditat que van actuar amb ple coneixement dels fets”.

Altres catorze ex-alts càrrecs han vist confirmades les condemnes que els va imposar l’Audiència de Sevilla fa ja gairebé tres anys. A més de Griñán i Chaves, van ser condemnats l’exministra i exconsellera d’Economia Magdalena Álvarez i l’ex-secretari d’Estat i exconseller de Presidència Gaspar Zarrías, per prevaricació, i l’exconseller d’Ocupació Antonio Fernández, condemnat a 7 anys i 11 mesos de presó per malversació i prevaricació.

L’antecessor d’aquest últim i socialista històric, José Antonio Viera, va rebre una pena de 7 anys de presó, els mateixos que l’ex-viceconseller d’Ocupació Agustín Barberá. L’ex-viceconseller d’Economia José Salgueiro va ser condemnat a 9 anys d’inhabilitació.