La primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha anunciat aquest dimecres que demà dijous presentarà la seva dimissió després que s’ha confirmat la derrota del bloc de centreesquebra en les eleccions legislatives de diumenge i l’ascens electoral de l’ultradretà Demòcrates de Suècia (SD).

Escrutats el 99,7 % dels districtes electorals, l’oposició de dreta ha guanyat les eleccions per tres escons, 176 a 173, segons el recompte publicat avui per l’Autoritat Electoral. L’escrutini ja inclou el vot exterior i els vots anticipats enviats dins el termini però que no van arribar a temps.

Tot i que encara queden alguns vots per comptar, Andersson ha reconegut en una roda de premsa que “el resultat electoral preliminar és prou clar”.

L’encara cap del govern ha augurat una legislatura “dura” i “complicada” per l’escassa diferència i s’ha mostrat preocupada per l’ascens de l’SD. “Això intranquil·litza molts suecs. Veig aquesta intranquil·litat i la comparteixo”, ha dit. La política socialdemòcrata ha instat a combatre l’odi i la intolerància i ha fet una crida a les altres tres forces de la dreta a posar “límits” a l’SD.

La líder socialdemòcrata va ressaltar així mateix que el seu partit va obtenir un resultat electoral “sòlid” i que és “amb claredat” el més gran de Suècia.

Els socialdemòcrates, la força més votada en l’últim segle, han defensat la seva primera posició i han aconseguit el 30,4 % dels sufragis, dos punts més que el 2018.

La segona posició ha estat per l’SD, que ha obtingut el 20,6 % dels vots, tres punts més, i la tercera per als conservadors del fins ara líder de l’oposició, Ulf Kristersson, que han baixat set dècimes fins al 19,1 %.

El resultat final col·loca el bloc opositor amb el 49,6 % dels vots davant el 49 % del centreesquerra i la diferència entre els blocs passa d’un a tres escons, respecte del resultat difós dilluns, quan faltaven per comptabilitzar els anomenats “vots de dimecres”.

Una mica més de 44.500 vots separaven dilluns tots dos blocs, que han mantingut aquests dies la prudència a l’espera d’un resultat definitiu. No obstantels quatre partits del bloc de dretes han mantingut reunions i els mitjans suecs ja especulaven sobre un possible repartiment de carteres.

L’SD ha estat el gran guanyador dels comicis: no només ha estat la força que més ha crescut, sinó que li ha arrabassat als conservadors el lideratge al bloc de dretes, que ostentava des del 1979. D’aquesta manera, la ultradreta tindrà influència directa en la formació de govern després d’una dècada d’aïllament.

Aquesta formació d’ultradreta, amb arrels neonazis en el seu origen a finals dels vuitanta, ha estat sotmesa a un “cordó sanitari” per la resta de forces des de la seva entrada al Parlament el 2010, cosa que explica que els socialdemòcrates hagin governat en minoria les dues passades legislatures malgrat que a la Cambra hi havia majoria de la dreta.

En l’última va ser necessari un pacte amb centristes i liberals, trencant l’aliança de centredreta que existia des del 2004, per mantenir aquest aïllament. Però conservadors, democratacristians i liberals defensen des de fa temps negociar amb la ultradreta, encara que no entri al govern. Els mitjans suecs especulen amb la possibilitat que conservadors i democratacristians formin un executiu de minoria, encapçalat per Kristersson i amb el suport extern de les altres forces del bloc.

Però l’l SD ja ha reclamat un paper “central” i ambiciona “formar part del govern”, segons va dir a la nit electoral el seu líder, Jimmie Åkesson.