El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous els protocols al Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) sobre les peticions d’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. L’aval espanyol a l’entrada dels dos països nòrdics a l’Aliança Atlàntica ha tirat endavant amb els vots de PSOE, PP, Vox, Cs, PDeCAT, Junts i PNB. Podem, ERC i Bildu s’han abstingut i els diputats d’IU i del BNG hi ha votat en contra. En total 290 vots a favor, 47 abstencions i 11 en contra.

Les dues formacions del govern espanyol, PSOE i Podem, han votat en sentits diferents. El PSOE ha fet un vot a favor i Podem s’ha abstingut. Dins del grup de Podem, els diputats d’Izquierda Unida (IU) hi han votat en contra. el ministre de Consum, Alberto Garzón, que és el coordinador federal d’IU, s’ha desmarcat del govern tant de l’executiu com del seu partit i s’ha abstingut.

El diputat d’En Comú Podem Gerardo Pisarello ha insistit que cal trobar una “sortida negociada”. I és que, a parer seu, “la prioritat de l’OTAN és no permetre que Europa tingui una política de seguretat pròpia” i arrossega la població europea “al risc cert de l’aniquilació nuclear”. Segons Pisarello, l’OTAN “és una oligarquia militar i econòmica” que “arrossegarà Europa a l’extrema dreta” i per tant Podem no pot donar el vistiplau al creixement de l’Aliança.

El diputat del PSOE Sergio Gutiérrez ha defensat que les democràcies europees “no poden ser equidistants” entre “agressors i agredits”.  Segons ell, l’adhesió de Suècia i Finlàndia no és fruit d’unes ànsies expansionistes d’aquests dos països, sinó del seu temor a Rússia. Gutiérrez ha recordat que “abans de la guerra d’Ucraïna hi va haver [l’annexió russa de] Crimea”, la intromissió del govern de Putin als Estats Units i el seu finançament de l’extrema dreta a Europa.

En aquest sentit, ha preguntat als qui rebutgen els protocols d’adhesió com pensen garantir la “pau” sense forçar la rendició d’Ucraïna, i els ha acusat de convertir aquesta “pau” només en un “eslògan”. A parer seu, seguir les seves receptes suposarien indefectiblement la “rendició” d’Ucraïna davant l’agressió russa.

Els dos països van sol·licitar entrar a l’OTAN a la cimera que l’organització va celebrar al juny Madrid de juny, en la que Turquia va retirar el veto que havia plantejat d’entrada. A principis de juliol els ambaixadors dels 30 països membres de l’OTAN van signar a Brussel·les els protocols d’adhesió dels dos països nòrdics, però el seu ingrés a l’aliança militar no culminarà fins que cadascun dels Estats ratifiqui aquests documents, com ha fet aquest dijous el Congrés espanyol.