La situació dels embassaments és preocupant perquè les reserves d’aigua a les conques internes que abasten l’àrea metropolitana de Barcelona són inferiors a les del 2007, el darrer episodi de sequera greu que va viure el país i que va forçar a mesures d’emergència com ara restringir l’aigua de consum i portar-ne en vaixell, i que va estar a punt de culminar amb el polèmic transvasament d’aigua de l’Ebre a la capital.

La sequera del 2004-2008 és considerada per experts com la primera atribuïble ja clarament al canvi climàtic però els cicles de dèficit persistent de precipitacions es van repetint –l’altra més recordada és la del 1986-89. El nivell de precipitacions d’aquesta tardor determinarà si Catalunya torna a entrar en fase d’emergència en cas que l’iniciat descens de reserves per la manca de pluges del 2020/21 es confirmi com un nou cicle de sequera greu i perllongada en l’inici d’any hidrològic del 2022/2023. Perquè, de fet, els anys 2016 i 2017 també van caure molt les reserves però, amb les pluges del 2018, no es va consolidar un nou cicle de sequera greu com es pot veure en el gràfic d’evolució de reserves de la darrera dècada.

En una entrevista al diari a finals de juliol, el director de l’ACA garantia l’abastament fins a la tardor o finals d’any a la majoria del país, els municipis que s’abasten de les xarxes d’Aigües Ter-Llobregat, el CAT tarragoní i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava. Però indicava que les primeres restriccions en aquestes regions –no d’aigua de boca– podien arribar ja a l’octubre si no plovia. S’adoptarien les mesures d’alerta que ja estan vigents a vuit àrees del territori: restriccions al reg agrícola, ramaderia, indústria i usos lúdics sense afectar encara el consum domèstic.

Fonts de l’ACA defugen, de moment, qualificatius com ara situació “greu” i “pitjor sequera” però s’admet que l’escenari de reserves als embassaments és el mateix que el del 2006-2008. Es recorda que en aquell episodi es van superar els divuit mesos sense pluges significatives amb repercussió a les reserves –l’episodi actual de manca de pluges arrenca “el darrer trimestre del 2020” segons fonts de l’agència. Això vol dir 23 mesos seguits si comptem fins aquest agost.

L’avantatge respecte a aquell moment és que estan en funcionament les dessaladores del Prat i la Tordera, que enguany han aportat 80 hm³ al sistema d’abastament sense haver treballat al 100% de potència.

La creu de la moneda és que, tot i aquesta aportació, les reserves dels embassaments són fins i tot inferiors a les de l’any 2007 –per exemple el dia 15 de setembre d’aquell any els pantans de les conques internes tenien 264,3 hm³, mentre que dijous passat estaven a 260,5 hm³, un baixíssim 37%.

Precisament a l’agost s’ha trencat la tendència decreixent però les pluges de finals de mes tot just han servit per aturar el descens. Amb la sequedat general del terreny, aquestes darreres precipitacions queden retingudes pel sòl. “El que cal per recarregar els embassaments i aqüífers són pluges continuades i amb episodis de diversos dies, per fer que l’aportació als rius sigui constant”, hi afegeixen fonts de l’ACA. Sobre les possibles restriccions, fonts de l’organisme es limiten a dir que “la situació de la sequera es revisa cada mes i s’adopten mesures en cas que es produeixi algun canvi. La pròxima actualització està prevista per a finals d’aquest mes”. L’esperança està posada en la tardor, quan el consum d’aigua es redueix perquè ha disminuït la calor, s’ha acabat la campanya de reg agrícola i és l’estació previsiblement més plujosa junt amb la primavera. Les previsions meteorològiques estacionals, però, no són bones de moment.