França denuncia Elna perquè reconeix l’ús del català al ple

El 21 d’abril d’aquest any Elna es va con­ver­tir en el pri­mer muni­cipi de la Cata­lu­nya del Nord a reconèixer el dret a par­lar en català als plens muni­ci­pals. Abans de can­viar el punt 19 del regla­ment intern, que també per­met lle­gir els actes ofi­ci­als en català, l’Ajun­ta­ment va con­sul­tar ser­veis jurídics que no van veure cap obs­ta­cle a regu­lar l’ús del català a la cam­bra local. La mesura, que reco­nei­xia la necessària tra­ducció al francès, pre­te­nia posar fi a la polèmica que gene­rava la uti­lit­zació de la llen­gua cata­lana per alguns regi­dors. I el tema sem­blava resolt fins que el pre­fecte dels Piri­neus Ori­en­tals ha por­tat davant la justícia la decisió muni­ci­pal. La denúncia ha estat pre­sen­tada al Tri­bu­nal Admi­nis­tra­tiu del Mont­pe­ller després que el pre­fecte enviés una carta a l’alcalde, Nico­las Gar­cia, dema­nant l’anul·lació de la dis­po­sició.

Gar­cia ha expli­cat que com a res­posta l’Ajun­ta­ment va expo­sar els seus motius i va comu­ni­car que es man­te­nien ferms perquè, jurídica­ment, la decisió era cor­recta.

L’argu­men­tació del pre­fecte par­teix de la pre­missa que l’única llen­gua ofi­cial de la República fran­cesa és la fran­cesa i cita els dos pri­mers arti­cles de la Cons­ti­tució, on es diu que “França és una República indi­vi­si­ble”.

L’alcalde, en canvi, defensa la lega­li­tat de la mesura i ha anun­ciat la intenció de pre­sen­tar un recurs, con­vençut, afirma, que: “Ani­rem a judici i gua­nya­rem”, perquè, diu, l’objec­tiu de l’Estat francès és “acon­se­guir que ningú més ho demani”.

Gar­cia lamenta la decisió del pre­fecte i entén que “al·legar que par­lar deu minuts en un ple pot posar en perill la República fran­cesa és ridícul i un insult per la República Fran­cesa”. Cri­tica, a més, la con­tra­dicció de pre­sen­tar aquest recurs quan l’Estat francès, entre altres coses, “ha sig­nat que d’aquí a 10 anys els alum­nes que ho desit­gin puguin apren­dre català”.

Per Gar­cia la denúncia tindrà jus­ta­ment l’efecte con­trari del que per­se­gueix. “Si gua­nyem, i jo crec que sí, hi haurà altres ajun­ta­ments que faran el mateix.”