El 21 d’abril d’aquest any Elna es va convertir en el primer municipi de la Catalunya del Nord a reconèixer el dret a parlar en català als plens municipals. Abans de canviar el punt 19 del reglament intern, que també permet llegir els actes oficials en català, l’Ajuntament va consultar serveis jurídics que no van veure cap obstacle a regular l’ús del català a la cambra local. La mesura, que reconeixia la necessària traducció al francès, pretenia posar fi a la polèmica que generava la utilització de la llengua catalana per alguns regidors. I el tema semblava resolt fins que el prefecte dels Pirineus Orientals ha portat davant la justícia la decisió municipal. La denúncia ha estat presentada al Tribunal Administratiu del Montpeller després que el prefecte enviés una carta a l’alcalde, Nicolas Garcia, demanant l’anul·lació de la disposició.

Garcia ha explicat que com a resposta l’Ajuntament va exposar els seus motius i va comunicar que es mantenien ferms perquè, jurídicament, la decisió era correcta.

L’argumentació del prefecte parteix de la premissa que l’única llengua oficial de la República francesa és la francesa i cita els dos primers articles de la Constitució, on es diu que “França és una República indivisible”.

L’alcalde, en canvi, defensa la legalitat de la mesura i ha anunciat la intenció de presentar un recurs, convençut, afirma, que: “Anirem a judici i guanyarem”, perquè, diu, l’objectiu de l’Estat francès és “aconseguir que ningú més ho demani”.

Garcia lamenta la decisió del prefecte i entén que “al·legar que parlar deu minuts en un ple pot posar en perill la República francesa és ridícul i un insult per la República Francesa”. Critica, a més, la contradicció de presentar aquest recurs quan l’Estat francès, entre altres coses, “ha signat que d’aquí a 10 anys els alumnes que ho desitgin puguin aprendre català”.

Per Garcia la denúncia tindrà justament l’efecte contrari del que persegueix. “Si guanyem, i jo crec que sí, hi haurà altres ajuntaments que faran el mateix.”