“La clara valoració de les autoritats és que es tracta d’un acte intencionat i no d’un accident”, va dir la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, en roda de premsa ahir a la tarda. Hores abans, ja havia dit que “costa d’imaginar que puguin aparèixer al mateix temps tres fuites en dos gasoductes diferents”, després que les autoritats del seu país declaressin l’emergència energètica pels danys apareguts al Nord Stream 1 i 2. El servei de totes dues canalitzacions, construïdes per transportar gas directament pel Bàltic des de Rússia fins al nord d’Alemanya, està paralitzat. A la primera, perquè Moscou va tornar a tallar-ne els subministraments fa unes setmanes per suposades raons tècniques. A la segona, perquè mai no va entrar en funcionament, ja que el canceller Olaf Scholz en va suspendre l’autorització al febrer, després que Rússia reconegués les autoproclamades repúbliques separatistes d’Ucraïna, el pas previ a la invasió.

Però, malgrat no funcionar, contenen gas. I les tres fuites –dues en aigües daneses i la tercera prop de l’illa sueca de Bornholm– afecten un radi de cinc milles entorn els trams afectats, on ha quedat prohibida la navegació fins a nova ordre. Les autoritats daneses calculen que la situació es perllongarà dies o potser fins la setmana vinent, fins que els experts de l’OTAN n’inspeccionin i controlin els danys.

La història del Nord Stream va entrar, així, en un nou capítol en l’enrevessada història d’aquest projecte, nascut el 2005 de l’aliança d’interessos entre l’aleshores canceller, Gerhard Schröder, i el president Vladímir Putin. Del gran projecte entre Alemanya i Rússia es va passar a un episodi de “portes giratòries”, ja que el socialdemòcrata Schröder va passar a ocupar càrrecs directius en empreses controlades pel Kremlin un cop derrotat a les urnes per la conservadora Angela Merkel, aquell mateix 2005.

Amb Merkel en el poder, va entrar en funcionament el Nord Stream 1 el 2011, el mateix any en què es va aprovar la construcció del Nord Stream 2. Res no va aturar el projecte. Tampoc l’annexió de Crimea, el 2014. Fins que al febrer Scholz va aturar l’entrada en servei del segon gasoducte, com reclamaven des de molt abans de convertir-se en els seus socis els Verds, el partit de l’actual ministre d’Economia, Robert Habeck.

A aquesta telenovel·la o sèrie de Netflix, s’hi va afegir amb la invasió d’Ucraïna la reducció accelerada de la dependència energètica per part d’Alemanya. I també les suspensions successives de servei per part de Gazprom, el gegant estatal rus que controla Nord Stream. Com a calamitat col·lateral, per als socialdemòcrates, s’han afegit les pressions del partit de Scholz a Schröder perquè tallés els seus vincles amb el president Putin.

Moscou va reaccionar ahir a les fuites de gas admetent “l’alarma”, mentre creixien les sospites de sabotatge. En el mateix sentit que la primera ministra danesa es va pronunciar la seva homòloga sueca, Magdalena Andersson, que també va parlar “d’atac intencionat”, és a dir, “es tracta probablement d’un sabotatge”. Alemanya també sospita d’un sabotatge. Abans de les fuites es van detectar dues explosions, segons va informar l’Institut Sísmic suec.

Per si faltava algun element estrany en tot el complex, a la danesa Frederiksen la va sorprendre l’alarma en la seva visita de treball a Polònia, on havia d’inaugurar un nou gasoducte, aquest cop de Noruega a territori polonès.

De Noruega, com dels Països Baixos, arriba ja el gas substitutori que ha permès a Alemanya rebaixar la seva dependència de Rússia. Si al febrer un 55% del gas importat era rus, a l’agost s’havia baixat al 9%.