En un moment en què la unitat política de l’independentisme està sota mínims, la commemoració de del cinquè aniversari del referèndum de l’1-O del 2017 va tornar a ser una nova lliçó de la ciutadania i la societat civil cap als seus dirigents; demostrant-los que anar tots a l’una és el que mou i fa avançar. Al Vallès Occidental en poques ocasions s’ha vist com diferents entitats de les dues capitals, Sabadell i Terrassa, s’han mobilitzat de manera coordinada i conjuntada per una reivindicació comuna –a excepció de casos comptats com l’oposició al quart cinturó o el camp de golf El Prat– com va passar ahir a la nit amb la marxa de torxes organitzada per les territorials de l’ANC en col·laboració amb les del Consell per la República (CpR), els diferents Comitès de Defensa de la República (CDR) i la Intersindical, i que va aplegar centenars de persones provinents de Sant Quirze, Castellar o Vacarisses i va provocar retencions a la carretera N-150. Això sí, l’objectiu segur que no va agradar els partits del govern, amb una convocatòria prou explícita: marxa de torxes contra la repressió dels Mossos a l’independentisme.

Dues columnes de torxes es van desplaçar simultàniament des de prop de l’Hospital de Terrassa, la més concorreguda, i des de la capella de Can Gambús fins a coincidir davant de la rotonda del complex central Ègara dels Mossos, custodiat al seu voltant per vuit furgonetes, altres vehicles policials i desenes d’agents, per fer sentir les seves reivindicacions. Unes demandes que, en la lectura del manifest llegit a mitges per representants de l’ANC de les dues capitals, van ser prou contundents: recuperar el cos que “en general es van comportar de manera exemplar” durant l’1-O, fent-los sentir orgullosos que fos “democràtic i mesurat” i que en cas de necessitat “defensarien” els catalans davant les “agressions feixistes de la policia espanyola”. Amb la imposició del 155, asseguraven que la repressió i les agressions “van passar a mans dels Mossos” amb el colofó “vergonyós” del Departament d’Interior presentant-se com a acusació particular en molts casos contra activistes que denuncien la repressió. L’exigència dels manifestants passa perquè el govern retiri aquesta acusacions de les causes sobiranistes si no són en defensa provada, dissolgui l’àrea de Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), la supressió de les bales de foam i la utilització de la tècnica del carrusel per dispersar manifestants. “Seguirem denunciant tothom qui trepitgi els drets individuals i com a poble” que van exercir l’1-O en què “vam votar i vam guanyar” per aconseguir “la llibertat del nostre país”.

Després de la petició de l’absolució dels encausats i el retorn dels exiliats tenien previst projectar davant de la façana de l’edifici dels Mossos un vídeo recordatori de l’1-O, però els ho van prohibir, i ho van acabar fent en una furgoneta blanca. El Cant dels indignats i Els segadors tampoc van fallar en una cita sense incidents.