El gegant gasista rus Gazprom ha confirmat aquest dilluns que les fuites als dos gasoductes del Bàltic han finalitzat.

“La pressió a la canonada A del gasoducte Nord Stream 2 i als dos fils del gasoducte Nord Stream s’ha estabilitzat després del trencament, les fuites de gas han cessat”, ha informat la companyia al seu compte Telegram, en la que és la primera declaració oficial sobre l’estat de les instal·lacions després de l’incident.

Gazprom treballa ara per reduir la pressió del fil B del gasoducte Nord Stream 2. És per a això que extreu mitjançant bombament el gas natural emmagatzemat a la canonada, ha precisat.

L’empresa ha explicat que “això permetrà una revisió segura de la integritat del fil B, a més de reduir els riscos ecològics potencials en cas d’una possible fuita de gas”.

“En cas que es prengui la decisió d’iniciar el subministrament per la canonada B de Nord Stream 2 després de la revisió de la integritat del sistema i la confirmació d’aquesta possibilitat per part dels òrgans reguladors, el gas natural serà bombat de tornada al gasoducte”, conclou Gazprom.

El portaveu de Kremlin, Dmitri Peskov, no ha descartat avui la possibilitat de restablir el funcionament dels gasoductes, però ha apuntat que no se sap quan podria passar. “Existeix la comprensió que cal reconstruir-lo, existeix la comprensió que en general es pot reconstruir qualsevol cosa”, ha dit.

Peskov ha recordat que  “encara cal investigar aquestes zones i comprendre que hi ha allà a baix, al fons [del mar], per comprendre la magnitud del desastre”. El portaveu, però, ha descartat la possibilitat d’una cooperació internacional en aquest sentit “tenint en compte la posició d’histèria i antagonisme d’Occident en contra del nostre país”.

La Direcció General d’Energia de Dinamarca ja va donar per finalitzades ahir les quatre fuites als gasoductes russos Nord Stream.

Entre diumenge i dimarts passat es van localitzar dues fuites a cada canonada: dues a la zona danesa i dues a la sueca, totes en aigües internacionals. Els governs afectats han qualificat l’incident de “sabotatge”.

Les autoritats daneses ja havien informat fa dies que preveien que les fugues acabessin a finals d’aquesta setmana, cosa que permetria iniciar una exploració submarina.

Cap dels dos gasoductes estava en servei quan es van produir els accidents.  El primer va interrompre els subministraments fa setmanes, suposadament per problemes tècnics –segons Moscou-, i el segon mai ha arribat a entrar en funcionament, ja que el canceller alemany, Olaf Scholz, el va bloquejar arran del reconeixement per Moscou de les autoproclamades repúbliques separatistes del Donbass, al febrer.

Tant els països afectats com la resta de la Unió Europea (UE), Estats Units i Rússia parlen de sabotatge, tot i que difereixen sobre la possible autoria. Moscou acusa Washington i Londres d’estar al darrere de l’acció i alguns països occidentals assenyalen a Moscou.