Lula da Silva té a l’abast la presidència del Brasil, però el seu camí cap al poder no serà tan plàcid com esperava. En la primera volta de diumenge va quedar a menys de dos punts de la majoria absoluta que necessitava per a un triomf definitiu. Haurà de derrotar ara Jair Bolsonaro, la gran sorpresa de les eleccions.

Els sondejos donaven al president ultradretà fins a 15 punts de desavantatge respecte de Lula. La diferència va ser, finalment, de cinc punts. Ha estat una galleda d’aigua freda per a una esquerra que esperava un triomf abassegador. Lula da Silva haurà de concentrar els esforços en l’electorat a dreta i esquerra que va optar per altres opcions.

La nit electoral va ser un malson per a Lula da Silva i els seus seguidors. Van haver d’esperar fins al 70% dels vots escrutats per passar al capdavant en el recompte. Fins aquell moment Bolsonaro liderava amb comoditat, amb fins a deu punts d’avantatge. La situació va canviar quan van entrar al Tribunal Electoral els vots del nord-est, on Lula és més fort. Al sud i el centre industrial, el vot va ser per a la ultradreta.

“Ho sento per molts, però estaré trenta dies més en campanya”, va dir Lula la nit electoral als periodistes que l’esperaven en un hotel de São Paulo, capital de l’estat més ric i poblat del país. La pallissa que el Partit dels Treballadors va rebre en aquest districte explica bona part de la sorprenent escalada de Bolsonaro: va obtenir allà un 47,8% dels vots, 1,8 milions de vots més que Lula.

La decepció de l’esquerra va ser indissimulable. No va haver-hi grans celebracions a l’avinguda Paulista, principal artèria de São Paulo, malgrat els esforços de Lula per aixecar la seva gent. Les enquestes no van aconseguir atreure el vot ocult de la ultradreta, seduït pel discurs de “Déu, pàtria i família” que defensa Bolsonaro des del poder. Ha estat també clau el suport dels més de seixanta milions d’evangèlics que hi ha al Brasil, que van trobar en el president un home que defensa els seus valors.

Amb tot, Bolsonaro va parlar diumenge a la nit sense l’eufòria esperada. Va dir que havia perdut vots “per la inflació”, que afecta els més pobres, però va alertar que qualsevol gir a l’esquerra “pot ser per a pitjor”. Amb prou feines va celebrar que el seu partit, el Liberal (al Brasil els noms diuen molt poc de la tendència política de qui els porta), tindrà 96 diputats al Parlament, la qual cosa el convertirà en la principal força parlamentària del Brasil.

Lula haurà de bregar, si finalment guanya en la segona volta del 30 d’octubre, amb un Congrés més conservador que l’actual, un dic que posarà límits a qualsevol canvi estructural. Té, no obstant això, altres urgències. A més de trencar amb el descoratjament dels seus seguidors, haurà de seduir els que no van votar-lo ni a ell ni a Bolsonaro.

El botí més preuat és la candidata Simone Tebet, que va quedar tercera amb el 4% dels vots. En un país de dimensions continentals com el Brasil això suposa gairebé 5 milions de vots. Tebet va ser una altra sorpresa electoral. Representant dels negocis agraris que prosperen al sud-oest, d’arrel conservadora, va sorprendre amb un discurs de defensa del medi ambient. Aquí hi ha posada l’esperança de Lula, que s’enfronta a un candidat que menysprea l’Amazònia i que ha reduït a mínims el control estatal sobre la desforestació.

Lula és un expert en campanyes. Amb la d’aquest any seran sis al llarg de la seva vida. Va guanyar en dues, cap en primera volta. Això va recordar l’expresident la nit electoral. “Mai he guanyat en el primer torn. Guanyarem, això és només una pròrroga”, va advertir als seus seguidors. Sap que és a prop de la presidència de la democràcia més gran de l’Amèrica Llatina, però també que té a un dur enemic polític al davant.