L’asimetria informativa en els serveis i mercats financers és un fenomen econòmic pel qual no es produeix la fixació d’un preu a través del lliure joc de l’oferta i la demanda. Al contrari, es dona un desequilibri informatiu entre les parts contractants, usualment entre comprador i venedor, segons el qual una part gaudeix d’un millor coneixement de la transacció i disposa d’un avantatge respecte de l’altra.

L’asimetria informativa o altrament dita, la fallada o fracàs de la informació, apareix en molts mercats i, fins i tot, en les relacions humanes, però potser enlloc és tan comú i evident com en els mercats financers, els quals, contràriament a les velles teories, són mercats enormement ineficients. Aquesta ineficiència dels mercats i serveis financers generada per l’asimetria informativa afavoreix el comportament irracional dels agents econòmics, que és el que estudien i analitzen l’economia i les finances del comportament.

L’economia i les finances conductuals (behavioural econòmics and finance) són ara una eina imprescindible per entendre el món. En contraposició a l’economia teòrica de la racionalitat econòmica que no existeix en la realitat, s’imposa l’economia de l’evidència (allò que realment és observable) que, com passa molt sovint amb el comportament humà, és irracional.

Tot va començar -l’explicació de l’asimetria informativa i els conseqüents comportaments humans que generen imperfeccions en els mercats-, quan George Akerlof, Premi Nobel d’Economia 2001, va escriure el 1970 un article titulat “El mercat de les llimones” en què presentava el mercat de cotxes de segona mà, en el qual es compraven cotxes en bon estat i d’altres gens fiables, anomenats en argot “llimones”. Els venedors saben si un cotxe és molt o poc fiable, però els compradors ho desconeixen i, per tant, si veuen que un cotxe està a bon preu pensen que deu ser una “llimona” i no el volen comprar. Aquesta asimetria acaba fixant els preus per raons de percepcions i no per l’estat real del vehicle i, de fet, acaba eliminant els cotxes fiables en bon estat, ja que no poden ser venuts al seu preu just per la por dels compradors a no saber realment allò que compren. És a dir, els mercats formen sovint el preu d’una manera ineficient a conseqüència d’aquest desequilibri (uns tenen molta més informació que els altres, sovint els venedors, si bé no sempre).

D’aquí es deriva tot un seguit d’anàlisis que arriben fins avui per configurar una doctrina conductual que ha estat ben estudiada, però que a la pràctica ha generat intents insuficients de resoldre o limitar els biaixos, o de millorar l’equilibri informatiu per incrementar l’eficiència. Al contrari, estem envoltats d’exemples de selecció adversa (una tria equivocada per desconeixement informatiu de la demanda), de risc moral (presa de decisions que no afectaran qui les pren perquè no té skin in the game, és a dir no s’hi juga res en prendre aquestes decisions) o de monopolis informatius (un restringit grup de persones, com ara alts directius d’una empresa o governants d’un país, que disposa d’informació privilegiada que els empleats o els ciutadans no tenen). Així, és fàcil deduir que els intermediaris financers (els bancs) existeixen com a garants d’informació més que per la seva condició d’intermediaris de diners (no caldrien intermediaris en mercats perfectes i racionals).

En els mercats financers existeix no tan sols una asimetria informativa que genera selecció adversa, risc moral i monopoli informatiu, sinó que la part desinformada pateix un perillós analfabetisme financer o una manca seriosa d’una mínima cultura inversora. Els resultats? Tràgics i perplexos, resumits, per exemple, en una decisió agregada de col·locació de l’estalvi (en aquest país) empobridor, amb una part important dels actius financers en mans del públic (un 55%) perdent valor real i poder adquisitiu en comptes, dipòsits i actius monetaris amb rendiments negatius.

Aquest és el resultat més notable de la combinació de l’asimetria informativa que provoca la ineficiència dels mercats i la manca de cultura financera i inversora, que genera incertesa i por d’assumir el risc necessari. Actituds enormement conservadores que impedeixen una bona preparació de la jubilació i que són parcialment responsables de la lenta desaparició de la classe mitjana. La persistència de tot això i la incapacitat o la falta de voluntat per trobar-hi solucions genera una trista perplexitat.